UNA PASSEJADA PER LA HISTÒRIA

“De Sant Sadurní a La Llacuna pel camí ral” és el títol de la conferència que l’historiador penedesenc Carles Querol Rovira donarà aquest diumenge, dia 27 de novembre, a les 12 del migdia, al celler del Castell de Mediona. Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) i compta amb la col•laboració d’entitats especialitzades de les diferents poblacions de la vall per les que passava aquesta important via de comunicació.

Durant l’acte es mostrarà per primera vegada el traçat del camí ral medieval que va des de Pas de Piles (Sant Sadurní d'Anoia) fins a la Llacuna, passant per Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona. A partir dels treballs d'historiadors d'aquests sis municipis s'ha dibuixat el recorregut sencer, en suport digital, amb imatges locals de punts d'interès. La presentació serà coordinada per Carles Querol i inclourà la intervenció de tots els especialistes que han participat en la recerca.

Per totes aquelles persones que hi vulguin participar des del seu inici, l’activitat començarà amb excursions que sortiran de cada una d’aquestes poblacions per dirigir-se cap al Castell de Mediona pel camí ral. En el cas de Mediona el punt de trobada pels caminants serà el Casal de Sant Joan, a les 10 del matí. Després de la conferència els assistents que així ho desitgin podran sumar-se al dinar que tindrà lloc al mateix castell. Per a fer-ho és imprescindible reservar taula trucant abans al telèfon 93 898 57 01.

EL CAMÍ RAL I LA RUTA DEL QUIXOT. De l’extensa tasca investigadora realitzada per Carles Querol en diferents àmbits de la història penedesenca, en aquest cas convé destacar un parell de treballs directament relacionats amb l’antic camí que el diumenge serà tema de la seva conferència. Per exemple, l’article que va publicar el 15 d’octubre de 2004 en el setmanari El 3 de vuit, en el que informava de la troballa d’un mapa del segle XVIII segons el qual la ruta del Quixot passava pel Penedès, creuant-lo des de Mediona fins a l’Ordal.

Els tractava d’un plànol que Carles Querol havia descobert poc temps abans en un antiquari de Suïssa. Dibuixat per un geògraf del rei Carles III i per un capità d’enginyers de l’exèrcit espanyol, el mapa refeia l’itinerari que el personatge creat per Miguel de Cervantes hauria seguit des de La Mancha, on comencen les se seves aventures, fins a Barcelona, on s’acaba la novel•la. Després de haver estat a Saragossa –tal i com específicament indica el relat— el feia entrar a Catalunya per ponent i passar per les proximitats de Fraga, Lleida, Cervera i Igualada per dirigir-se finalment cap el pla i la Mediterrània seguint un recorregut traçat entre les poblacions de Sant Sadurní i Vilafranca.

L’EPISODI DELS BANDOLERS. D’acord amb aquesta interpretació cartogràfica del seu viatge imaginari, el Quixot hauria baixat des de la Segarra per la vall de l’Anoia i després hauria girat per agafar el camí que busca el pas natural del Mediona. I segons el mapa seria aquí, precisament en aquest congost, on Cervantes hauria situat l’episodi LX de la segona part de la novel•la, publicada en 1615. Així ho marca el plànol amb el número 32 i la següent llegenda: “Aventura de los ladrones en el bosque”. Es tractaria del capítol en el que el cavaller i el seu escuder topen amb un munt de cames que pengen dels arbres. “No tienes de qué tener miedo –li diu el Don Quixot a Sancho Panza--, porqué estos pies y piernas que tientas y no ves sin duda son de algunos foragidos y bandoleros que en estos àrboles estan ahorcados”. I tenia raó en que es tractava de bandolers, però no eren penjats, sinó amagats: vius i ben vius, tant que baixen dels arbres, els apallissen i els roben.

El cavaller i el seu escuder són personatges literaris que mai van existir en la realitat, de manera que físicament no passaren per Mediona: ni per Mediona ni per cap altre lloc. El que realment va existir és Miguel de Cervantes, i si l’autor del Quixot hagués situat l’episodi dels bandolers en el punt identificat sobre el plànol amb el número 32, això significaria que ell coneixia aquest pas natural i el camí que el travessava. Però tampoc està documentat que l’escriptor passés algun cop per aquí, ja que en el seu llibre no es parla del castell, de Mediona o de cap altre detall que permeti situar l’escenari del seu relat, tret de que hi havia alzines i bandolers.

Però el que sí sembla del tot demostrat és que els que tenien bon coneixement d’aquesta ruta eren el geògraf i l’enginyer militar a qui Carles III va encarregar l’elaboració d’aquest mapa. I encara que només fos perquè, en arribar a aquest punt de l’itinerari, triessin un dels recorreguts més lògics per dirigir-se al seu destí final de Barcelona, aquesta seria una constatació de la importància que, encara en aquella època, tenia aquest vell camí per a la comunicació amb la Segarra (graner de Catalunya), les terres de Ponent i, en definitiva, Saragossa i Espanya.

EL GRAVAT DE LA GUERRA DEL FRANCÈS. Importància que igualment quedaria palesa en un document històric sobre el que també ha treballat en Carles Querol: es tracta del famós “gravat de la Guerra del Francès”, segurament la primera imatge que es conserva del Castell de Mediona. En un altre article publicat al setmanari penedesenc El 3 de vuit, concretament en la seva edició del 20 de febrer de 2009, analitzava el 200 aniversari dels fets que quedaren recollits en aquella il•lustració: seria el pas d’un important cos de l’exèrcit napoleònic que, venint des de la plana, va triar el congost de Mediona com la millor via per avançar ràpidament cap a la Catalunya interior.

A les dotze del migdia del 16 de febrer de 1809, uns cinc mil soldats de les tropes napoleòniques comandades pels generals Pino, Fontanes i Bosqui, van ocupar militarment la població de Sant Quintí per segona vegada en aquell any. Segons la transcripció de la crònica original dels esdeveniments redactada aleshores per Isidre Mata del Racó, que Carles Querol recull en el seu article, “el dia 17 de febrer de 1809 al matí va marxar dita divisió de la tropa francesa de la vila de Sant Quintí seguint el camí recte d’anar a Capellades”, on s’enfrontaren amb les forces espanyoles i britàniques.

Probablement és el pas d’aquestes tropes el que recull el dibuix realitzat en aquells moments per Charles Langlois, capità ajudant de camp del mariscal Gouvion Saint Cyr, màxim comandament de l’exèrcit napoleònic en la zona. En el seu reportatge, Carles Querol assenyala que, després de deixar enrere el castell, els francesos varen desviar-se cap a la dreta abans d'arribar a Sant Joan i sortiren del camí pel barranc de Ginoles. El fet que la referida crònica indiqui que les tropes napoleòniques van passar per la casa Massana de Prades en el seu camí directe cap a Capellades fa pensar a d’altres historiadors que en aquella ocasió no utilitzaren el congost, i que el gravat correspondria a un episodi diferent, quan es dirigien a la Segarra. En un o altre cas, l’existència d’aquesta imatge és una altra mostra de la importància del vell camí i del seu caràcter estratègic. Recuperar el valor patrimonial d’aquella antiga via de comunicació i donar-la a conèixer amb els millors recursos de la tecnologia digital són els objectius de la conferència que aquest diumenge tindrà lloc al Castell de Mediona: serveixi, doncs, el gravat amb la seva imatge més antiga per convidar-vos a assistir-hi.

HISTORIADOR DEL PENEDÈS.Carles Querol Rovira (Sant Sadurní, 1946) es va llicenciar l’any 1975 en Història Moderna i Contemporània en els cursos nocturns de la Universitat de Barcelona i el 1992 es va diplomar en direcció d’empreses a l’IESE. Durant la seva etapa professional va ser contractat per l’ editorial a Plaza & Janés i pels Serveis Centrals del Banc Industrial de Catalunya i després pels de Banca Catalana, a Barcelona. Entre 1979 i 1998 va ser regidor i alcalde de Sant Sadurní, fent compatible el càrrec municipal amb la seva jornada laboral. El 2001 quan la citada entitat financera catalana es va dissoldre en el grup Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), es va acollir a una jubilació anticipada, matriculant-se immediatament en un màster de periodisme a la Universitat Ramon Llull. Ha publicat els llibres El català al carrer. Per l’extensió de l’ús públic de la llengua catalana (1979), Un segle de premsa a Sant Sadurní d’Anoia (1987), Retrats. Crònica il•lustrada de Sant Sadurní d’Anoia (1998), Viatge iconogràfic al segle XX (2001), Tragèdia republicana al final de la Guerra Civil (2006), Vés-te’n amb el cos, queda’t amb el cor (2008), Subirats. Conèixer el seu atractiu, viure’l i gaudir-lo (2008), El darrer dia de la Tarragona republicana ( 2008) i Henry Buckley. Fotògraf ocasional i mestre del periodisme al bàndol republicà durant la Guerra Civil. ( Manchester, 1904 – Sitges, 1972) publicat el 2009 . Fa dos anys li varen concedir el Premi Tassis-Torrent de periodisme atorgat per la Diputació de Barcelona per un treball de recerca sobre aquest corresponsal del diari britànic The Daily Telegraph a la Guerra Civil espanyola. La seva darrera publicació, editada el 2011, ha estat Atles de can Guineu (1400 – 1865) Sant Sadurní d’Anoia i Subirats en la cartografia i els dibuixos de Jaume Mir Molins. Col•labora habitualment amb els seus reportatges al setmanari comarcal del Penedès El 3 de vuit i als programes de fires de l’Ajuntament de Sant Sadurní