EL MAPA DIGITAL DEL CAMI RAL, PRESENTAT AL CASTELL DE MEDIONA

El traçat de l’antic camí ral des de Sant Sadurní a La Llacuna, en suport digital i amb una àmplia documentació gràfica dels detalls més rellevants del seu pas pels diferents municipis que el seu recorregut travessa, va ser presentat el passat diumenge al Castell de Mediona per l’historiador Carles Querol Rovira i el grup d’experts en el tema que han participat en aquest important treball de recerca. L’activitat havia estat organitzada per l’AECCM i contava amb la col•laboració de les entitats culturals de totes les poblacions incloses en el recorregut de la via de comunicació estudiada.

Amb les aportacions del representant de cada una d’elles per documentar el tram corresponent va anar-se dibuixant el mapa complet de l’antiga via de comunicació, que amb l’aplicació de les noves tecnologies es converteix en la millor eina per al seu coneixement històric i la reivindicació del seu valor actual. Així, durant la conferència coordinada per Carles Querol intervingueren Josep Pinyol,de Sant Sadurní; Pere Rovira, de Torrelavit; Joan Morgades, de Sant Pere de Riudebitlles; Xavier Argemí, de Sant Quintí de Mediona, Josep Gallart, de Sant Joan, i Santiago Salvador, de La Llacuna.

CAMINADA PER LA HISTÒRIA. La jornada havia començat amb les caminades que, sortint des de les diferents poblacions vinculades a aquesta antiga via de comunicació, per ella es van dirigir fins a la fortalesa bastida fa més de mil anys per vigilar el seu pas més estratègic. Cada una de les excursions va aprofitar per visitar els punts més emblemàtics dels diferents trams del camí ral, des dels accidents naturals que marcaren el seu dibuix original fins els testimonis documentals, monuments i altres construccions d’interès que al seu voltant ha anat deixant la història.

L’excursió que havia sortir a les 10 del matí des del Casal de Sant Joan, per exemple, va fer una aturada a l’entrada del congost del Mediona per visitar les restes de l’antic pou del glaç, qualificades per algun dels participants en la diada com “el darrer descobriment arqueològic” d’aquesta ruta. Abans de pujar fins el castell també aprofitaren per veure sobre el terreny les roderes que les llantes de ferro dels carros que durant segles passaren per ell deixaren ben marcades sobre la roca de l’antic camí, i baixar encara una mica més cap a Santa Anna per a contemplar el castell des de la mateixa perspectiva que d’ell tingueren els soldats de les forces napoleòniques quan creuaren el congost, probablement a començaments de l’any 1809.

DOCUMENTS DEL PASSAT. El gravat que recull aquell moment de la Guerra del Francès havia estat precisament la imatge escollida per convocar l’activitat cultural del passat diumenge, ja que il•lustrava clarament la dimensió històrica del camí ral i el paper estratègic que, en ell, va tenir el Castell de Mediona. Aquest document va ser també un dels principals arguments utilitzats per Carles Querol en la conferència pronunciada en el celler de la fortalesa davant prop de mig centenar de persones, moltes de les quals havien arribat caminant per la mateixa via que es presentava sobre suport digital i amb amplia informació sobre el seu recorregut. El mapa de la ruta del Quixot descobert pel mateix historiador l’any 2004 en un antiquari de Suïssa li va servir també per a destacat la importància d’aquesta via de comunicació entre la Catalunya interior, les terres de Ponent i la Mediterrània.

Encarregat pel rei Carles III d’Espanya al geògraf més reconegut de l’època i realitzat sobre el treball de camp d’un capità d’enginyers expert en cartografia, el plànol fa passar als personatges de Cervantes pel congost de Mediona, on se situaria l’episodi dels bandolers, marcat amb el número 32 i corresponent al capítol LX de la novel•la. Segons Carles Querol, això permet suposar que l’escriptor coneixia aquest camí i, en tot cas, el fet d’aparèixer en el mapa demostra que els seus autors el consideraven prou important com per dirigir-se a Barcelona, on el Quixot havia d’acabar el viatge literari que ells estaven dibuixant.

APORTACIONS DELS ESPECIALISTES. La participació activa dels especialistes que havien col·laborat en la elaboració del mapa digital va convertir la conferència en una verdadera trobada entre persones interessades en el camí ral de totes i cada una de les poblacions unides per aquesta històrica via de comunicació. D’aquesta manera es posaven en comú una gran quantitat de coneixements sobre els diferents trams, debat no del tot descarregat d’aspectes polèmics, com les diferents interpretacions sobre la data concreta a la que correspon el gravat de la Guerra del Francès: mentre per Carles Querol es tractava del 17 de febrer de 1809, quan uns 5.000 soldats napoleònics haurien passat pel congost del Mediona per anar a enfrontar-se amb les tropes espanyoles i angleses entre Capellades i Igualada, Xavier Argemí i Maria Àngels Mata, estudiosos de Sant Quintí, mantingueren que alguna anotació de les cròniques de l’època indicaria que van agafar un camí més directe, motiu pel qual la imatge correspondria a un altre ocasió durant la presència de les forces franceses en aquesta zona del país.

També sortiren informacions que farien variar algunes idees molt exteses sobre el paper del registre del cabal d’aigües edificat a la boca del congost del Mediona --conegut com "la presa"-- i en quina època es va plantejar el projecte de construir un embassament en aquesta part de la riera: davant la versió que habitualment l’emmarca en la política franquista dels anys 50, d’altres dades podrien remuntar-lo a l’època de la República. En el que si semblava estar tothom d’acord era en el valor de les restes del pou del glaç del Castell de Mediona, element que Josep Gallart, de Sant Joan, es va encarregar de situar i descriure durant la conferència.

PERSPECTIVA DE FUTUR. Tot plegat seria només una petita mostra del cabal de coneixements que cadascú es va encarregar d’abocar en una trobada que durà hora i mitja i que després, per alguns dels participants, es va allargar en el dinar celebrat a la vora del foc al mateix castell. Com va opinar el conferenciant, les opinions diferents només fan que enriquir el debat i obrir noves vies d’investigació. Potser per això la introducció més repetida a l’hora dels comentaris era aquella de: “Jo no voldria corregir-te, però...” Encara que només fos per dir que un sempre s’havia imaginat que Sancho Panza s’havia topat amb les cames dels bandolers penjant de les alzines que hi ha a l'entrada del congost i no a la seva sortida cap a Santa Anna, punt on un altre orador acabava de situar amb tota seguretat l’imaginari episodi. I després, a peu pel camí ral o amb cotxe per les carreteres actuals, cadascú a casa seva: fins i tot aquells que, seguint fins el final la ruta del Quixot, havien de tornar a Barcelona. Darrera quedava la feina feta amb la col•laboració de molta gent per presentar el traçat d’aquesta antiga via de comunicació. Per davant, la voluntat de que la trobada al Castell de Mediona fos el punt de sortida per tot el camí que encara queda per recórrer.