El refredament global de la zona euro ha afectat sobtadament a Mediona, provocant per primera vegada en el present cicle la congelació de la liquiditat disponible als nivells baixos de l’estructura (la feixa dels animals) i als punts més exposats a les turbulències (les cassoletes de l’aigua per a les gallines). Aquesta solidificació dels actius líquids no afecta, de moment, als grans dipòsits (el d’entrada o la bassa de les oques) ni a la xarxa de distribució del seus beneficis (les canonades). El ingressos sobtats (d’aire polar) han accentuat la tendència que s’observava des de finals de l’estiu, quan al predomini gairebé generalitzat del color verd (de pins i alzines) van començar a plantejar-se dubtes (fulles que giraven cap al groc a les figueres i el plàtan). Aquest escenari ha desembocat en una repuntada del vermell en punts clau del panorama (el barranc de Can Verdaguer o el congost de la riera), on s’imposa en valors diferencials (freixes, roures i altres arbres de fulla caduca). El mateix color es va tornant cada cop més persistent en sectors vitals que portaven molt de temps inactius i que ara s’han reactivat amb força (la llar de foc i la estufa de llenya). Si aquesta no fos una secció de borsa molt seriosa que només utilitza el llenguatge especialitzat dels economistes i poguéssim parlar com la gent, diríem que la cosa està que treu fum. I com molt bé havien anunciat els analistes, aquesta situació està produint una reducció considerable en las reserves de combustible vegetal acumulades en cicles anteriors, encara que la baixada no és preocupant gràcies al superàvit d’existències. Entre els valors al alça del moment destaquen Rovellons i Camagrocs SA (Sols o Acompanyats), que també giren a la tonalitat emergent. El mercat local està a l’espera de la refundació dels Fredolics, que per aquí anaven una mica endarrerits abans de la reunió del G-20 a Washington (es fan fredolics, a Washington?). De tota manera, si finalment es produeix l’esperada revifalla d’aquest gran valor forestal, serà per fer una cimera i llogar-hi cadires (o demanar-les prestades a algun veí que en tingui dues). I tot plegat sigui dit d’aquesta manera tant enrevessada només per apuntar-vos que, malgrat els discursos incomprensibles amb que pretenen convèncer-vos de que les crisis cícliques del capitalisme són una catàstrofe natural, les coses realment naturals segueixen rutllant més o menys com sempre a Mediona: després de la calor de l’estiu, la tardor punteja el paisatge verd amb traces vermelles i la primera glaçada sorprèn a les gallines quan es lleven al matí, si plou hi ha bolets i si has fet llenya t’escalfes a la vora del foc... I aquí trobareu un racó per comprovar-ho tot rumiant que, si un invent que no sigui natural amenaça periòdicament la nostra vida, potser seria cosa nostra el canviar-lo. Sí o què?
Fotografies (per ordre de publicació): El barranc de Can Verdaguer es pinta de vermell. La bassa de les oques i al fons, la riera. El plàtan gira al groc. La llar de foc. El rovellons a la brasa. El camagrocs.
Fotografies (per ordre de publicació): El barranc de Can Verdaguer es pinta de vermell. La bassa de les oques i al fons, la riera. El plàtan gira al groc. La llar de foc. El rovellons a la brasa. El camagrocs.
