Damunt l’arcada d’entrada al que avui es coneix com el celler del Castell de Mediona hi ha una figura molt desgastada, que costa força de veure. Si la llum li arriba plana, sembla una pedra més entre moltes pedres, de forma triangular i a sota d’una altra que sobresurt de la paret. Però si s’il•lumina de cantó, de manera que les ombres dibuixin el seu relleu, hom hi pot veure les rodones d’uns ulls, la traça d’un nas, la ratlla d’una boca que sembla somriure, quelcom que podria ser una llarga barba...
Si ara realment somriu, sembla que no sempre hauria estat així. Perquè es creu que aquesta cara era una màscara, inicialment molt amenaçadora, gairebé satànica, que els templers posaven a la primera porta del edificis que ocupaven i que venia a funcionar com una mena de stop, clavant la seva mirada en qui arribava per dir-li: ull, que d’aquí en endavant hi ha l’Ordre del Temple.
Segons aquesta explicació es tractaria d’un bafumet o baphomet, un cap barbut; amb una, dues, tres o fins i tot quatre cares, segons les diferents versions, que a vegades diuen que du banyes i que sembla un dimoni i d’altres que era de dona... Tot aquest embolic, mal embastat amb confessions arrencades sota tortura, va servir a la Inquisició per assegurar que els templers adoraven el bafumet i acusar-los d’idolatria, entre d’altres barbaritats. Això va ser utilitzat per Felip IV de França, amb la complicitat del papa de Roma Climent V, per dissoldre l’Ordre del Temple, cremar a la foguera els seus principals dirigents... i arrabassar-los tota la riquesa que havien acumulat.
La caiguda dels templers va succeir el divendres 13 d’octubre de 1307. A Mediona hi havien arribat l’any 1226, quan l’aleshores senyor jurisdiccional del castell, el vescomte Guerau IV de Cabrera, es va fer monjo del Temple i va donar a l’ordre aquesta fortalesa. Poc temps van ser-hi, doncs, abans de la seva dissolució, i no ha quedat constància de com va variar el recinte medieval durant la seva presència. Sembla, però, que el que ara anomenem “el celler” podria ser una construcció templera, edificada inicialment per a servir com estable pels cavalls.
I en aquells temps, l’arcada d’entrada al que després es convertiria en celler seria la primera porta del castell des del camí que pujava de la riera. El fet d’haver estat anys i segles a sol i serena, aguantant pluja i vent, explicaria que la cara s’anés desgastant fins a perdre l’aspecte amenaçador que possiblement va tenir al ser tallada i insinuar el somriure que avui alguns creuen trobar-li. Què en penseu vosaltres? Mentre no us acosteu a Mediona per veure les pedres, aquí teniu les fotografies que d’elles va prendre Martí Lahosa Carol per que us ho aneu rumiant.
Si ara realment somriu, sembla que no sempre hauria estat així. Perquè es creu que aquesta cara era una màscara, inicialment molt amenaçadora, gairebé satànica, que els templers posaven a la primera porta del edificis que ocupaven i que venia a funcionar com una mena de stop, clavant la seva mirada en qui arribava per dir-li: ull, que d’aquí en endavant hi ha l’Ordre del Temple.
Segons aquesta explicació es tractaria d’un bafumet o baphomet, un cap barbut; amb una, dues, tres o fins i tot quatre cares, segons les diferents versions, que a vegades diuen que du banyes i que sembla un dimoni i d’altres que era de dona... Tot aquest embolic, mal embastat amb confessions arrencades sota tortura, va servir a la Inquisició per assegurar que els templers adoraven el bafumet i acusar-los d’idolatria, entre d’altres barbaritats. Això va ser utilitzat per Felip IV de França, amb la complicitat del papa de Roma Climent V, per dissoldre l’Ordre del Temple, cremar a la foguera els seus principals dirigents... i arrabassar-los tota la riquesa que havien acumulat.
La caiguda dels templers va succeir el divendres 13 d’octubre de 1307. A Mediona hi havien arribat l’any 1226, quan l’aleshores senyor jurisdiccional del castell, el vescomte Guerau IV de Cabrera, es va fer monjo del Temple i va donar a l’ordre aquesta fortalesa. Poc temps van ser-hi, doncs, abans de la seva dissolució, i no ha quedat constància de com va variar el recinte medieval durant la seva presència. Sembla, però, que el que ara anomenem “el celler” podria ser una construcció templera, edificada inicialment per a servir com estable pels cavalls.
I en aquells temps, l’arcada d’entrada al que després es convertiria en celler seria la primera porta del castell des del camí que pujava de la riera. El fet d’haver estat anys i segles a sol i serena, aguantant pluja i vent, explicaria que la cara s’anés desgastant fins a perdre l’aspecte amenaçador que possiblement va tenir al ser tallada i insinuar el somriure que avui alguns creuen trobar-li. Què en penseu vosaltres? Mentre no us acosteu a Mediona per veure les pedres, aquí teniu les fotografies que d’elles va prendre Martí Lahosa Carol per que us ho aneu rumiant.
3 comentaris:
Quina passada!!!
Conec Baphomet (Bafumet en català)
El que jo sé és que era un Déu pagà masculí que simbolitzava la fertilitat, que estava representat per un cap de cabra, de cabró o d'un boc i que freqüentment era un símbol de procreació i fecunditat. De fet la seva representació astrològica es troba en dos signes: la de la cabra com Capricorn i la de moltó o boc (carnero en castellà) com Aries.
Em consta que el Papa Climent V, presionat per Felip IV que era qui realment anava contra els templers pels seus deutes amb l'ordre, va ser qui va demonitzar aquesta imatge. Va fer creure a tothom que la representació de la cabra i el boc eren el dimoni. D'aquí ve que sempre el representen amb aquesta fisonomia: banyes, morro i ulls en diagonal.
Així també anava contra els templers.
Genial!!! perquè m'expliqueu el mateix que sabia. És fantàstic. I no en tenia ni idea que al castell hi haguessin hagut templers.
I jo sense haver-ho vist. I tant que vindré a veure-us... i la pedra també, que carai!!!!
Jojojojo
Increible!
Estic encantada.
Una graaaaaaaan abraçada.
Marta.
Como deje ver el dia ke estube alli,me fascina todo lo relaccionado con esta fantastica orden religioso-militar ke tan bravamente lucho y ke tan cruelmente fue suprimida acusada de falsedades.
A ver si vuelvo a ir con mas tiempo y admiro todas esas piedras ke han vivido tantos siglos de historia.
Publica un comentari a l'entrada