El Quixot passa per Mediona

Quan algú busca un castell, acostuma a mirar ben amunt, cercant-lo al cim del turó més alt del que hi ha al voltant. Per això, molts dels visitants que avui arriben a Mediona pels nous camins de dalt, el primer que pregunten és “què fa aquest castell aquí a baix”. La majoria ho entenen quan se’ls explica que la funció d’aquesta fortalesa era controlar el pas natural que ressegueix la llera del riu Mediona i que, per fer-ho quan tot anava a tall d’espasa i cop de roc, calia ser-hi ben a prop. Però sempre hi qui, mirant avall cap al que ara és la riera, no acaba d’explicar-se que algú es prengués la feinada de construir tot un senyor castell per vigilar “això...” Aleshores sempre va força bé ensenyar el gravat de la Guerra del Francès, que demostra que milers de soldats de l’exèrcit napoleònic varen triar aquest pas estratègic per anar cap al setge d’Igualada.
I si encara queda algun dubte, des de l’any 2004 tenim un altre argument per demostrar que aquest congost, que avui sembla tornar a ser res més que un rierol mig salvatge, oblidat pels qui l’haurien de protegir i maltractat per quatre domingueros motoritzats, va ser durant segles una via de comunicació molt importat. I és que aquell any, just abans del segon centenari de la primera edició del Quixot, un historiador del Penedès va trobar a un antiquari de Suïssa un mapa del segle XVIII en el que apareix ben marcat amb vermell el camí que passa per sota el Castell de Mediona.
I és que, segons sembla, a Carles III, rei d’Espanya, li agradava molt el Quixot. I com que era rei, i per això manava, devia encarregar als seus geògrafs i enginyers que li fessin un plànol de per on passaven les aventures de la novel•la que ell llegia. I segons el mapa que l’hi dibuixaren, Cervantes hauria situat l’episodi número 32 (el dels bandolers) just al congost de Mediona.
Bé, si, d’acord: el Quixot és un personatge de ficció que no va existir, per la qual cosa no va passar per aquí ni per allà. Però sí que va existir Miguel de Cervantes, i si al escriure’l va situar un episodi al congost de Mediona seria per que ell hi hauria passat. Però potser tampoc Cervantes va creuar sota l’ombra d’un castell que no anomena al seu llibre, qui ho sap? En tot cas, el que sembla del cert que van passar-hi son els tècnics a qui Carles III, rei d’Espanya, va encarregar que li dibuixessin el recorregut del Quixot des de El Toboso, a la Mancha, fins a Barcelona, on acaben les seves aventures. I encara que només fos per que al arribar a Mediona diguessin: “El rei és allà lluny a les Espanyes i no se n’enterarà, tu tira pel recte, pel camí més fàcil”, si van triar aquest pas i no un altre, seria perquè alguna importància tindria, sí o què?.
L’historiador que l’any 2004 va trobar aquest mapa a un antriquari de Suïssa és en Carles Querol, ex alcalde de Sant Sadurní i amic per sempre de Mediona, on de petit es va trencar una cama –però aquesta és una altra història— i a on torna quan pot i cada cop que te bones notícies. Com aquesta de la troballa del recorregut del Quixot per aquest congost, que ens va comunicar immediatament i que des de aleshores tants cops ens ha servit d’argument per explicar la importància del pas per la riera.
Ja fa un temps, el Carles ens va tornar a visitar i ens va dur una reproducció ampliada i emmarcada del mapa de la ruta del personatge cervantí per substituir el quadret que tanta feina havia fet des del 2004. Reproduïm el plànol i en una propera entrega deixarem que sigui el mateix historiador que va fer la troballa, amb fragments de l’article que va publicar al setmanari comarcal 3de8 amb motiu del descobriment del mapa, qui us expliqui l’apassionant història del pas del Quixot per Mediona i la seva topada al congost amb uns bandolers catalans que, ves per on, parlaven català.