Tal dia com avui, ara fa just dos cents anys, uns cinc mil soldats de les tropes napoleòniques comandades pels generals Pino, Fontanes i Bosqui varen passar pel camí que ressegueix el congost de Mediona. La vigília havien ocupat Sant Quintí i es dirigien a Capellades, on es reunirien amb altres cossos de l’exèrcit francès i derrotarien a les forces espanyoles, obligant-les a retirar-se en direcció a Igualada. Aquest fet històric, recollit en un gravat de l’època que constitueix la primera documentació gràfica del Castell, va succeir el 17 de febrer de 1809, i no la mateixa data de l’any anterior, com equivocadament s’havia afirmat sempre. Malauradament, la primera vegada que es va publicar a França aquesta il•lustració, entre 1826 i 1830, es va cometre l’errada de situar aquest esdeveniment al 1808, induint a successius errors que s’han arrossegat fins el present. Així ho demostren les notes d’aquelles jornades escrites per Isidre Mata del Racó i Mir, un hisendat de Subirats que ocasionalment passava unes setmanes a Sant Quintí de Mediona quan aquesta població va ser ocupada per l’exèrcit francès. L’historiador penedesenc Carles Querol i Rovira ha rescatat les seves cròniques, que s’han conservat des d’aleshores a can Busquets de la Placeta, al mateix lloc on varen ser redactades, i amb aquest testimoni de primera mà ha reconstruït el relat del que va passar ara fa dos segles:
“Dijous, 16 de febrer de 1809, prop de les dotze del migdia, arribaren les tropes franceses a la vila de Sant Quintí. La divisió era d’uns 600 cavalls i quatre o cinc mil homes d’infanteria, amb tres generals que eren Pino, Fontanes i Bosqui. Per aquesta raó gairebé tota la població de Sant Quintí havia fugit. El reverend Jaume Canals, prevere i rector de la vila, i el vicari, el pare Quintí Tort capellà de Sant Felip Neri, fill de la vila, amb el pare Josep Molins capellà de Sant Felip Neri de Barcelona, company seu, s’estaven a la porta de la casa del seu germà [no s’acaba d’entendre de qui era germà] quan va passar un comandament al capdavant de la divisió. Dit comandament digué al pare Quintí Tort que cuités en buscar allotjament no tant sols per al general el cap sinó per a tots els generals, els qual varen ser allotjats a la casa del Senyoret, al Priorat, i a la casa d’Antoni Gili de la plaça. Després, a sol•licitud del pare Quintí es va posar un sentinella a la porta de l’església parroquial i de la capella de Sant Antoni de Padua.
La infanteria acampà durant la nit al camp de sota l’era del meu germà [Josep Mata del Racó], pubill de la casa Busquets, al camp d’Antoni Gili de la plaça i al camp d’Antoni Tarrida. Aquest camps estan situats en el camí que va de la Vila a la capella de Sant Antoni de Padua. A la nit la infanteria acampà a l’altura de la capella de Sant Antoni de Padua, a l’altura de la serra de Vallbona, a l’altura de la soleia d’Antoni Gili de la plaça i a la soleia del Mallofré. Al final del bestiar que en diuen la costa del Pelegrí robaren a les cases de la Vila on els amos havien marxat, on hi havia els amos no varen robar gran cosa, a l’església parroquial i a la capella de Sant Antoni no van robar-hi res.
Succeí que per equivocació un sentinella francès va tirar un tret a un altre soldat francès que li va travessar la cuixa i donat que ja agonitzava els mateixos soldats francesos el van portar a la casa del pare Quintí Tort capellà de Sant Felip Neri perquè el confessés i l’extremunciés. El pare Quintí Tort els va preguntar com es deia i li respongueren Anton, i si era catòlic, a la qual cosa li respongueren que sí. El va confessar sub conditione i l’extremuncià, morint tot seguit. Se li va donar eclesiàstica sepultura al cementiri de dita església parroquial el dia 17 de febrer de 1809.”
L’endemà de l’ocupació de Sant Quintí, el 17, les tropes franceses es van traslladar a Capellades, seguint el camí que vorejava la riera de Mediona fins un parell de quilòmetres després del castell, des d’on enfilaren el camí que portava a aquella població de l’Anoia. Les darreres anotacions d’aquelles jornades fetes per Isidre Mata del Racó a la llibreta de can Busquets de la Placeta de Sant Quintí daten del 10 de març de 1809, quan a la les tres de la matinada les tropes franceses marxen d’Igualada, s’aturen a dinar a la Llacuna, travessen el municipi de Font-rubí i van a dormir a can Colomer de Grabuach, a la parròquia de Sant Maria.
“Dijous, 16 de febrer de 1809, prop de les dotze del migdia, arribaren les tropes franceses a la vila de Sant Quintí. La divisió era d’uns 600 cavalls i quatre o cinc mil homes d’infanteria, amb tres generals que eren Pino, Fontanes i Bosqui. Per aquesta raó gairebé tota la població de Sant Quintí havia fugit. El reverend Jaume Canals, prevere i rector de la vila, i el vicari, el pare Quintí Tort capellà de Sant Felip Neri, fill de la vila, amb el pare Josep Molins capellà de Sant Felip Neri de Barcelona, company seu, s’estaven a la porta de la casa del seu germà [no s’acaba d’entendre de qui era germà] quan va passar un comandament al capdavant de la divisió. Dit comandament digué al pare Quintí Tort que cuités en buscar allotjament no tant sols per al general el cap sinó per a tots els generals, els qual varen ser allotjats a la casa del Senyoret, al Priorat, i a la casa d’Antoni Gili de la plaça. Després, a sol•licitud del pare Quintí es va posar un sentinella a la porta de l’església parroquial i de la capella de Sant Antoni de Padua.
La infanteria acampà durant la nit al camp de sota l’era del meu germà [Josep Mata del Racó], pubill de la casa Busquets, al camp d’Antoni Gili de la plaça i al camp d’Antoni Tarrida. Aquest camps estan situats en el camí que va de la Vila a la capella de Sant Antoni de Padua. A la nit la infanteria acampà a l’altura de la capella de Sant Antoni de Padua, a l’altura de la serra de Vallbona, a l’altura de la soleia d’Antoni Gili de la plaça i a la soleia del Mallofré. Al final del bestiar que en diuen la costa del Pelegrí robaren a les cases de la Vila on els amos havien marxat, on hi havia els amos no varen robar gran cosa, a l’església parroquial i a la capella de Sant Antoni no van robar-hi res.
Succeí que per equivocació un sentinella francès va tirar un tret a un altre soldat francès que li va travessar la cuixa i donat que ja agonitzava els mateixos soldats francesos el van portar a la casa del pare Quintí Tort capellà de Sant Felip Neri perquè el confessés i l’extremunciés. El pare Quintí Tort els va preguntar com es deia i li respongueren Anton, i si era catòlic, a la qual cosa li respongueren que sí. El va confessar sub conditione i l’extremuncià, morint tot seguit. Se li va donar eclesiàstica sepultura al cementiri de dita església parroquial el dia 17 de febrer de 1809.”
L’endemà de l’ocupació de Sant Quintí, el 17, les tropes franceses es van traslladar a Capellades, seguint el camí que vorejava la riera de Mediona fins un parell de quilòmetres després del castell, des d’on enfilaren el camí que portava a aquella població de l’Anoia. Les darreres anotacions d’aquelles jornades fetes per Isidre Mata del Racó a la llibreta de can Busquets de la Placeta de Sant Quintí daten del 10 de març de 1809, quan a la les tres de la matinada les tropes franceses marxen d’Igualada, s’aturen a dinar a la Llacuna, travessen el municipi de Font-rubí i van a dormir a can Colomer de Grabuach, a la parròquia de Sant Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada