La cloenda es va convertir en tota una jornada participativa que va començar al matí amb una demostració d’oficis i artesania a càrrec dels mateixos expositors. Així, a la plaça del Castell es va poder veure el procés d’una escultura en fusta, des dels primers talls de moto-serra fins el treball acurat de les eines que anaren donant forma a un gran tronc de pi, on es va poder col•laborar en la pintura rítmica que treia colors seguint els sons arrencats a diferents estris i materials.
Al mateix espai es van instal•lar les paradetes d’un mercat d’intercanvi en el que uns portaven llibres i sortien amb una cassola i els altres deixaven una samarreta i s’enduien un fanal.
Amb quatre fustes i molt d’enginy, la Yuca i els seus “pirates” van construir al mig de la plaça tot un vaixell amb la seva bandera negra de la calavera flamejant a dalt del pal, dins del qual, cap allà mitja tarda, varen escenificar l’obra de teatre “Myamar, el timón eres tú”.
El text era de Katy Gómez Sànchez i a la seva representació hi participaren la mateixa directora de l’obra, la Yuca Gómez Sánchez, la Sandra Martín Méndez, en Jordi Tomás Sanpedro, l’Anna i en Diego Gámez Castillo i l’Àngel Gonzàlez Riera, amb la col•laboració de José Mancera Serrano als efectes de so. El treball de tots ells, mig en català i la resta en espanyol, va ser celebrat amb grans aplaudiments per part d’un públic encantat al que la representació se li va fer curta i demanava que es repetís sencera ... “de la proa fins a la popa”!
La festa va continuar fins que es va fer fosc amb la música fusion del grup “Berrea”, que ja va actuar el passat 4 d’abril en la inauguració de l’exposició i que, en la seva clausura, ja havia conquistat a nous incondicionals. Les seves interpretacions van sonar més fort gràcies a l’equip de so cedit per l’Ajuntament de Mediona, que també va col•laborar a les activitats de la cloenda portant el tronc per a la demostració d’escultura en fusta.
I d’aquesta manera es varen acomiadar l’Eva i la Melissa de can Xombo, l’Àngel, l’Àfrica i el Iba, en Manel Padilla, Juani Márkez, la Libertad, la Noe del Casal, el Màdem i la Yuka, principal motor d’aquesta experiència que no ha estat una més entre les moltes i moltes exposicions que s’han fet al Castell des de que, allà per l’any 97 del segle passat, aquest va obrir les seves portes a tots el artistes i creadors que volguessin aprofitar-lo per donar a conèixer la seva obra. Després d’aquesta aventura, els i les joves artistes de Mediona son una mica menys joves i un xic més re-coneguts com artistes que abans de començar-la. Per molts anys i que ho tornem a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada