Quina il•lusió ens fa poder observar cada dia la presència d’aquest espècimen al Castell de Mediona, des de primera hora del matí fins al capvespre veiem al pare i la mare anant i tornant amb menjar al niu on criden i criden els pollets. Aquest espectable ens ha donat l’oportunitat d’aprofundir una miqueta més en el mon de l’ornitologia i gràcies a ells ho podem compartir amb vosaltres.
El mascle és blau amb algunes zones metàl•liques que és noten més a l'època de festeig. Te la cua curta. Ambdós tenen un bec llarg i molt robust que els dóna una silueta força característica. La femella és burella amb taques més clares i amb la cua negrosa.
Té un caràcter esquerp i retret. És una espècie mes aviat sedentària.
Té costums solitaris, poques vegades és veu acompanyada d'altres espècimens si no és en el cas dels grups familiars.
Salta molt hàbilment entre el rocam, on fàcilment s'amaga davant la presència dels depredadors, car és una espècie molt malfiada i tímida.
El seus hàbitats naturals són els murs rocosos, prop de l'aigua. Poden viure tant en penya-segats costaners com a muntanyes de fins a tres mil metres d'alçada i en alguns llocs i pobles deshabitats.
El seu cant és aflautat i melodiós i, a més a més, destacaria si la resta dels ocells estiguessin en silenci, especialment en aquells dies de pluja o al capvespre.
La femella és fidel al lloc triat per primera vegada per a nidificar, la qual cosa ens indica que probablement la pròxima primavera la tinguem novament en el mateix lloc. Estarem atents a la notícia.
Elles normalment nidifiquen en forats rocosos, en muntanyes abruptes, espadats, pedreres, roquissars i tarteres, tal com hem pogut comprovar aquí, però, per dintre el forat és enconxat i còmode per a albergar als 5 o 6 ous. Els ous són blaus i solen tenir taques vermelles, la seva incubació dura gairebé 13 dies i els pollets és mantenen en el niu 18 dies, la qual cosa vol dir que a mitjans o finals de juny podrem contemplar la difícil tasca que és iniciar el vol.
Foto cedida per Claudia Guillem (si la voleu ampliada, cliqueu sobre la foto)
De règim principalment insectívor, captura hàbilment els artròpodes entre les pedres i al vol. Fins i tot, gràcies a la paciència impressionant de la nostra amiga Clàudia Guillem, hem pogut comprovar com aquest petit ocellet és capaç de caçar una sargantana per a dur-li l'aliment a les seves criatures. No sabem com ho reparteix, perquè la nostra inestimable fotògrafa, embarassadísima ella, no va poder apropar-se al niu, ja que és troba a molts metres d’alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada