Uns cinc mesos separen aquestes dues imatges: la primera va ser presa el passat dia 29 de juliol i mostra la quantitat d’aigua que encara queda a la riera de Mediona quan encetem el mes d’agost. La segona ens recorda l’aspecte que tenia el mateix punt del congost el 16 de febrer d’enguany. Aleshores portàvem una bona tongada de pluges: des del dia de Sant Esteve del 2008 fins el de cap d’any d’aquest 2009 havíem sumat 73 litres per metre quadrat. L’1 de gener va plovisquejar, i el 2 també, i el 3... ara un parell de litres, demà dos i mig. Després va escampar per ensenyar els estels més brillants de l’hivern i el dimarts dia 6, per que no ens faltés de res, va nevar:
una enfarinada que va deixar uns dos centímetres de neu que es el sol fonia al migdia del dimecres, després, això si, de fer-nos córrer per captar les fotografies de la propera felicitació nadalenca. Va fer fred (-2,7 º sota cero el dijous), va tronar el divendres per deixar-nos a les fosques i afegir 30 litres al registre pluviomètric de l’any. El 24 de gener, ja ho sabeu, la ventada: més de 214 km. per hora que van aixecar la teulada de la capella del Sant Crist com si fos una tapadora, es van endur la meitat de les teules, van arrencar de soca-rel la mimosa i un parell d’alzines i van deixar-nos a les fosques i sense telèfon tot contemplant els cables penjant dels pals. Febrer va arribar ben xop, amb 40 litres entre el diumenge dia 1 i el dilluns dia 2, va seguir amb plugims i pedregada el divendres dia 6, va adobar-ho amb dies de sol i vent i ens va acabar servint aquelles meravelloses imatges de la riera corrent clara i neta, cantant a l’ombra de la Torre Petita i a allunyant-se riallera congost avall cap a Santa Anna, cap al Riudebitlles, cap a l’Anoia, cap al Llobregat i fins la nostra mar Mediterrània.
De llavors ençà hem tingut una mica de tot, tal i com s’escau al nostre clima mediterrani i com ha quedat recollit en el dietari del Castell de Mediona:
llamps i trons, nuvolades i cel ras, llunetes i estels, boires i arcs de Sant Martí, dies clars que desperten les flors i ara aquest sol que ja crema les fulles, amara a les persones i eixuga la terra. Però sempre, fins fa poc més d’una setmana, amb el “cuquet” dibuixat a peu de pàgina de l’agenda que vol dir que l’aigua de la riera corre, es belluga, baixa ben viva pel congost. Si les ventades no se’ns han endut cap full i els comptes no ens fallen, des de l’1 de gener del 2009 fins al 31 de juliol, sobre aquest racó del país han caigut 308 litres per metre quadrat, a vegades molt ben regats i d’altres a bots i barrals amb aiguats d’aquells que fan mal.I així, encara amb aigua a la riera, hem entrat al mes d’agost del 2009. De fet, fins a finals de juliol encara se la sentia saltar la instal•lació construïda a la llera del riu, just a sota el castell, que tothom coneix com “la presa” encara que en realitat es tracta d’un registre fet cap allà els anys 40, en plena fal•lera franquista pels “pantanos” i destinat a calcular el cabal del Mediona a l’entrada del congost.
Sembla que la idea era aixecar aquí un embassament per regar la plana del Penedès, projecte que s’hauria abandonat pel fet de que, en arribar a aquest punt, bona part de l’aigua es filtrava i desapareixia al subsòl per tornar a brollar a les deus de Sant Quintí. I això és, de fet, el mateix que passa avui: a sota el castell l’aigua s’entolla i ja no corre de clot en clot, però segueix havent-hi. Si no, pregunteu-ho als escaladors que el passat cap de setmana rondinaven per que s’havien mullat els peus al anar cap el sector del Final de Mediona o a aquells xiquets als qui la tornada al poble amb la seva bici de muntanya se’ls va convertir en una aventura passada per aigua.
Agost amb aigua a la riera. Si voleu comprovar-ho personalment més val que us afanyeu, perquè si la calor segueix enfilant-se i les tronades d’estiu no ho adoben, potser no durarà gaire. Però si de cas feu tard i ens arribeu amb la clàssica pregunta de si “aquesta riera no porta mai aigua?”, aquí queda una resposta gràfica de com a anat fent, ara més i demà menys, al llarg de tot el que portem del 2009.
,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada