
Arriben sols o en estol, suant la pedalada a llom d’una bici de muntanya o dins cotxes de ciutat amb aire condicionat, baixen amb un tigre de joguina a la butxaca i tornen a pujar amagant una baldufa, passen volant com mussols o es queden a celebrar la troballa amb tota la colla...

Diguem-ho amb les seves paraules: segons expliquen els que el practiquen, el geocaching és un divertit joc d’aventura per als usuaris del GPS. La idea bàsica és que persones i grups de tot el món amaguen “tresors” arreu i comparteixen les seves localitzacions (coordinades) a través d’ Internet, de manera que altres geocachers puguin llançar-se a cercar-los i descobrir-los. Al fer-ho poden trobar-se a dins moltes sorpreses, i el que es demana al que se n’emporti alguna és que, a canvi, en deixi una altra a dins del “tresor”. I, sobre tot, que escrigui alguna cosa en el “llibre de visites” que hi ha en cada un del amagatalls.

Així, a la informació inicial sobre el fundador del “tresor”, al llibre s’hi van afegint les aportacions dels visitants: pensaments, acudits, un dibuix, documentació sobre l’entorn, indicacions sobre altres amagatalls propers... o, simplement, els noms dels qui el van descobrint i la data en el que l’han trobat. El “cofre del tresor” pot ser qualsevol recipient -- des d’una petita carmanyola fins a una galleda amb tapadora – amagat amb cura de no malmetre el medi ambient: el respecte per la natura es una regla d’or dels geocacachers, decidits a que la seva aventura serveixi també per a conèixer el país i contribueixi a millorar l’entorn Tant és així que, des de les seves pàgines web, criden a portar sempre una bossa per a recollir la brossa que vagin trobant pels seus camins.

Encara que segurament ells ni s’ho imaginin, els geocachers venen a ser com els seguidors actuals de tots aquells que, des de fa anys i panys, venen remenant pels volts del castell cercant una campana plena de monedes d’or, que, segons diu la llegenda, es trobaria a un lloc on, determinat dia de l’any, coincideixen el primer raig del sol al matí, quan es lleva per l’est, i el darrer, quan fuig cap a ponent. O dels que, entre les antigues pedres de la fortalesa, encara avui s’escarrassen per reconèixer l’empremta que en elles hauria deixat el pas dels templers. O, sense anar tant lluny, dels que no fa gaire temps, fulard al coll i “sempre a punt”, anàvem pel país amb una brúixola a la mà i un plànol taronja de l’Alpina a la motxilla, tot intentant arribar al punt que ens marcaven les nostres coordinades. Però aquestes són històries dels segles passats (fins el XX!) i els moderns cercadors busquen ara la seva fita amb el GPS i el web geocaching.com. Com cal.

Si, quan arriben embolcallats amb tots el seus aires de misteri, mirant per la cueta de la ull com qui ve a fer una malifeta, parlant sense dir massa i preguntant “per on es baixa a la riera”, al Castell que porta segles vigilant el pas del congost els hi poden semblar una mica estranys i, fins i tot, no massa tranquil•litzadors. Però al saber que són geocachers a la recerca dels “tresors” amagats pels vells recons de Mediona, que fan camí gaudint de la natura i que, si cal, a més a més de trobar allò que busquen estan disposats a descobrir un conjunt medieval, aleshores, el Castell sap que ha trobat nous amics portats fins a ell per la passió del geocaching.
Molt benvinguts són, doncs, els geocachers a Mediona. Tant, que aquí poden presentar-se directament com a tals i confiar-nos que han vingut a buscar tresors. Sabrem guardar el seu secret!
http://www.geocaching.com/seek/cache_details.aspx?guid=fd231642-223c-4876-a423-ce52e0c16b92
2 comentaris:
Gracias por este texto con el ke nos habeis obsekiado a los ke practicamos el geocaching.
El rato ke estubimos ahi este domingo pasado fue de lo mas entretenido,gracias por compartir con nosotros vuestras historias y leyendas,nos hicisteis sentir entre amigos.
Ya sabeis ke en cuanto llegue el tiempo de las calçotadas,nos teneis ahi para probar vuestras habilidades culinarias.
Avui he anat al Castell de Mediona a fer el catxé. He estat parlant una estona amb el Ramón i m'ha explicat de forma molt breu les seves activitats al Castell.
Des d'aquí vull animar a tothom qui s'acosti a qué, tal com diu a l'entrada, aviseu al Ramón i/o a la Consol que esteu per allà. Penseu que sou a una zona privada, tot i que a ells no els fa res sempre i quan ho tracteu tot amb respecte.
Si teniu previst quedar-vos a dinar a viseu el dia abans com a mínim.
Gràcies Ramón per la xerrada i les indicacions.
Fenix2
Publica un comentari a l'entrada