LA PRIMERA PLUJA DE DEBÓ D'AQUESTA TARDOR

Ja era hora. Algú ens havia anunciat una tardor calorosa però molt passada per aigua. I, fins ara, del primer plat l’havíem tingut amb escreix, però el segon es feia esperar... Fins avui: per fi el profetes l'han encertat i el cel de Mediona, a trenc d’alba, feia bons els seus darrers pronòstics. El dia s’ha llevat amb prou feines sota una feixuga manta de núvols, enteranyinat per les boires matineres i amb les primeres llums ja ha deixat anar un bon raig. Els patacs s’han anat succeint, ara amb rauxa, ara amb seny, i a les 11 ha calgut buidar el pluviòmetre per que ja passava de la ratlla dels 45 litres per metre quadrat. Que es diu aviat, perquè des del començament de la tardor només se n’havíem pogut apuntar a l’agenda de Mediona els 5 litres del primer d’octubre. Aleshores van caure en una tarda de llamps i trons, després d’un matí rabiüt d’estiu que havia rescalfat les pedres i abans d’un altre dia de sol que acabaria d’eixugar el record d’aquell xàfec. No com ara, que, poc o molt, ha anat plovent fins el vespre per sumar un total de 71 litres al fer-se fosc. I diuen que demà, més

Tot plegat ha fet d’avui el primer dia de tardor de veritat, amb la riera baixant un altra cop tota vermella de fang dos mesos després de que s’assequés del tot, entre el roig encès d’alguns matolls i arbres que ja engrogueixen, solta un cel de plom pel que creuen els ànecs feréstecs i damunt d’uns camins enfangats pel que de cop i volta salten petites granotes i llisca un escampall de cargols traient banya, que ja els hi tocava! Falten els bolets que necessitaven una bona dutxa per despertar després de la sequera i una mica més de fresca per encendre al menjador la primera llar de foc de la temporada.
I la terra contenta, perquè així ha de rodar la roda de l’any si no li posen més pals els canvis climàtics. Això sí, com diu la dita, mai no plou a gust de tothom: ànecs i oques campant feliços mentre els pollets s’aixopluguen sota una fusta i les porquetes remuguen xopes corrent cap al seu cau... El cel fa la felicitat dels calçots plantats a l’hort d’abaix i una gotera fa la guitza al president Mao a la llibreria de Mediona, obligant-lo a emprendre una nova llarga marxa del prestatge on dormia el seu Llibre Roig. Així és la pluja, una visita sempre molt celebrada però que cal rebre amb respecte: no fos cas que entrés a missa si troba embussat el desaigua de l’església, que es coli per sota d’una teula bellugada pel mestral o s’endugui per davant un marge de pedra seca que ja ha aguantat massa mullades... Res de l’altre món, oi? Però així és la pluja a Mediona. I, de moment –toquem ferro i demà ja en parlarem— aquesta ha sabut ploure i no ha fet més maldats que les imprescindibles per recordar-nos la necessitat d’enfilar-se a repassar el teulat o que ja és hora de col•locar aquell vell penja-robes que impermeables i abrics ens reclamen cada any per aquestes dates. I a casa vostra, com plou?