TORNA EL PIT-ROIG

Amb l’arribada del fred torna a acostar-se per Mediona el pit-roig. Podem veure’l passejant-se sense por per la terrassa o el pati del Castell, fent curtes volades des de les branques dels avets a les plantes del jardí, acompanyant-nos a l’hort o al bosc a fer llenya... Aquí podeu contemplar-lo en una fotografia realitzada per l’amic Jordi Casals, que complementem amb informació recollida de la xarxa per presentar-vos al més sociable de tots els OCELLS DE MEDIONA



El pit-roig, ropit o reientinc és un ocell classificat en l’espècie Erithacus rubecula, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d’un color roig carbassa. Fa uns 14 cm., pesa de 16 a 22 grams i la seva edat màxima és de 13 anys.
És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones i ens acompanya mentre feinegem al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més tarda en reposar per la foscor. Sembla que hi veu amb molt poca llum.
És sobretot a l’hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l’home. A la resta d’estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs (a Barcelona ho fa a Montjuïc, a Les Heures i a La Ciutadella) Al nord de la Península Ibèrica s’hi troben poblacions sedentàries, a les que a l’hivern s’ajunten poblacions emigrants procedents del centre i nord d’Europa.
El seu període de nidificació va d’abril a agost, amb una o dues incubacions i de cinc a sis ous, blancs amb taques brunes. La incubació la fa la femella i dura uns 13 o 14 dies. S’acoblen a partir de desembre i generalment és la femella qui va a trobar al mascle en el seu territori. Fan el niu a forats d’arbre o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeixen un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pels.
El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l’estiu no canta. A l’hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori. Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen pel terra, com insectes, en particular coleòpters, cargols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.
Ocell adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, i fins i tot la mantega, petits trossets de carn o patates. Tot plegat millor arran de terra, que és on normalment hi troben el menjar silvestre. (Fotografia: JORDI CASALS PAIXÓ)