UN ANY DE LA VENTADA

Ja ha passat un any des d’aquella ventada que el 24 de gener de 2009 va escombrar Catalunya deixant darrera seu un rastre de mort, cases desmanegades, boscos arrasats i serveis col•lapsats. El cop més fort es va registrar a una estació meteorològica situada a Sant Joan de Mediona (Alt Penedès), i va ser de 214 quilòmetres per hora. L’experiència ens indica que quan bufa de mestral –com era el cas—, després de passar pel poble, la velocitat del vent s’incrementa al baixar acanalat pel congost de la riera, agafant més força i arremolinant-se en arribar als cingles de la fortalesa. Això fa pensar que probablement la fuetada rebuda aquell dia pel Castell va superar el registre més alt de tot el Principat.


Malauradament, una avaria del nostre anemòmetre ens va deixar sense constància de la seva magnitud, però fora quina fos la xifra concreta, el fet és que afortunadament la ventada no va tenir aquí las conseqüències tràgiques que varen patir altres llocs de Catalunya, amb desgràcies mortals com les de Sant Boi del Llobregat o destroces catastròfiques en zones urbanitzades, com la Font del Bosc, per posar l’exemple més proper. Afortunadament, els danys soferts pel conjunt medieval i el seu entorn no van ser tant greus com per arribar a la categoria de notícia i quedaren al nivell dels molts que, d’una o altre manera, es produïren arreu del país.

LA CAPELLA OBERTA AL CEL

Tot i això, aquella fuetada va deixar les seves ferides al castell. El mestral, després d’arrencar del seu marc el finestral de l’església de Santa Maria que dona a ponent, va omplir el temple i la seva pressió va cercar una sortida per la cúpula interior de la capella del Sant Crist. Aprofitant el forat que en ella havia quedat d’una inacabada restauració anterior, va aixecar el sostre superior com si es tractés de la tapadora d’una cassola i va fer volar la teulada. Reparar aquell desastre va costar déu i ajuda, però després de moltes gestions, el passat mes de març una empresa especialitzada va col•locar una coberta de planxes metàl•liques com a solució provisional.


D’aquesta manera, i a l’espera de la solució definitiva dins d’una possible restauració general del conjunt medieval, va cicatritzar momentàniament la ferida més greu, i alhora més espectacular, causada a Mediona per la ventada del 24 de gener de 2009. No es va reparar, en canvi, la finestra per la que el vent havia entrat a l’església, que restà mirant a ponent com una boca ben oberta i disposada a empassar-se tot el que des d’allà li arribés: així va colar un núvol d’abelles buscant casa pel seu eixam, les pluges de la primavera visitaren el cor i les tronades de l’agost comprovaren sense obstacles la famosa acústica del temple. El ratpenats van trobar el pas franc per anar agafant lloc privilegiat a la cúpula de l’absis, al voltant de la mà de Mediona, pel primer diumenge de setembre: penjats damunt l’altar, van assistir en religiós silenci a la missa concelebrada de l’aplec del Sant Crist i només uns pocs d’ells es van animar a volar a la tarda, arrossegats pel ritme de Xavi Díaz Jazz en concert. El 31 d’octubre les granotes del congost llogaren cadires per escoltar la música de bossa nova en català que les hi baixava d’aquella finestra sense vidre...

“LA MADRE DEL CORDERO”

I així anar fent, entre polsegueres i vol de cuques, mentre per les altures s’estudiava com resoldre aquell petit detall pendent. Fins que, pel forat deixat enrere, va tornar a entrar el que tants cops s’havia anunciat: l’1 de gener de 2010, una nova mestralada –en aquest cas amb un cop màxim registrat de 112.7 quilòmetres per hora—va seguir el mateix camí que el de la de l’any anterior, va tornar a omplir l’església i va trobar sortida desmanegant una part de la coberta provisional de la capella. Arrencades des de sota per la pressió del vent, unes quantes llaunes es van doblegar cap amunt, arrossegant amb elles una de les bigues de formigó sobre les que estaven collades. Tot plegat resta avui damunt la part de la coberta que va resistir, con una llauna de sardines a mig obrir.

Sembla que, després de comprovar els efectes d’aquesta nova ventada, els especialistes que la passada setmana visitaren Mediona arribaren a la conclusió de que la causa havia estat la mateixa: el forat d’entrada del mestral a la façana de ponent, “la madre del cordero”, com va sentenciar, textualment, un d’ells. En conseqüència, cal esperar que, després dels estudis i acords pertinents, l’actuació per solucionar els danys patits per la coberta de la capella inclogui també la reparació del finestral de ponent.

URGÈNCIES I RETARDS

A més a més de fer volar la el sostre de la capella, la ventada del gener de 2009 va trinxar materialment les altres taulades de l’església i també les de l’antiga rectoria. Penjades sobre el pati i els penya-segats de la riera, les primeres van haver d’esperar fins el mes de març la arribada de l’empresa especialitzada per a ser reparades. A les segones varem haver d’aplicar-les una cura provisional d’urgència, ja que són les de la zona permanent habitada i sota les quals es desenvolupa la major part de la vida actual del castell: quan les condicions meteorològiques ens ho van permetre, el mateix 28 de gener varem enfilar-nos a substituir per teules noves totes aquelles que havien volat i les moltes que restaven trencades.


I què més? Doncs la resta de les petjades que aquella ventada excepcional va deixar a Mediona son semblants a les del seu pas per altres llocs del nostre país. Com poblacions senceres i macro urbanitzacions amb milers de veïns, el castell es va quedar sense llum aquell 24 de gener. Afortunadament, la companyia va restablir-nos el servei en qüestió d’hores, cosa que no va poder fer amb altres nuclis propers, com el mateix poble de Sant Joan. Però tardà mesos – fins el 18 d’octubre!—en tornar a col•locar al seu lloc un cable que s’havia desenganxat del seu pal i restava penjant sobre el camí d’accés al conjunt medieval, amb risc de tocar algun vehicle d’alçada, o de provocar un incendi en l’alzina sobre la que s’aguantava.

LA MIMOSA TOSSUDA...


També va trencar-se la línea del telèfon, arrossegada per la caiguda d’un arbre. En aquest cas, la companyia responsable del servei va reaccionar amb una rapidesa raonable, donades les circumstàncies, i en un termini de no més d’una setmana el castell va recuperar la comunicació telefònica. El que no varem poder recuperar de cap manera va ser la mimosa que se’n havia endut el cable: arrencada de soca-rel, va volar des del jardinet de l’entrada a la plaça del castell. Quan la varem plantar, sàvies veus sentenciaren que no resistiria el clima de Mediona. Malgrat totes les profecies, va arrelar amb força i, am el pas dels anys, arribà a convertir-se en un dels trets característics de l’entrada al recinte. Fins aquella bufetada extraordinària de 214 quilòmetres/hora, que no hauria de repetir-se . Així que, pel seu valor emblemàtic, per sentimentalisme i una mica per tossuderia, n’hem plantat una altra que, de moment, ha superat glaçades i mestral.


Al conjunt medieval i el seu entorn natural varen caure molts altres arbres, cada un d’ells valuós, a la seva manera. Com un parell d’alzines situades a dins del recinte del conjunt medieval que havien sobreviscut a l’incendi del 1994. O centenars dels millors pins de l’Obac, que precisament per ser-ho havien estat seleccionats per seguir al bosc quan allà es va realitzar una acurada feina de neteja i clarejat dins del pla forestal de la zona. Després de moltes hores de treball, bona part d’aquella fusta ha estat tallada, estellada i emmagatzemada per ser aprofitada com a llenya per les necessitats del castell.

... I UN TRASTO MENYS


Només un darrer apunt sobre un “efecte col•lateral”del cop de mestral: algunes de les teules que el 24 de gener del 2009 volaren sobre el camí d’accés al castell per la riera van esbotzar el sostre de l’antiga fosa sèptica de la casa de colònies, en desús des del foc del 94. Les pluges posteriors van acabar de desmanegar aquella construcció de ciment i les seves runes van ser retirades aprofitant el transport de les provocades per la reparació de les teulades. Més tard, la brigada municipal va desmuntar i retirar el dipòsit de PVC, actuació amb la que la vista de la Torre Petita del castell ha quedat definitivament alliberada d’aquell obstacle. I això seria tot en el primer aniversari de la ventada a Mediona. I tal dia tornarà a fer un any.