
L’origen de l’aplec del Sant Crist de Mediona cal anar a trobar-lo al diumenge 1 de setembre de 1743. Aquell dia, la imatge va ser traslladada de la capelleta que fins aleshores ocupava, davant la portalada de l’església de Santa Maria, a l’altar major del temple. Allà va ser venerada fins el dimarts següent, quan va quedar definitivament instal•lada en la nova capella que per a ella s’havia construït al costat de l’Evangeli. Uns anys més tard, el diumenge 7 de setembre de 1749, els fidels podien contemplar en ella per primera vegada el nou retaule daurat per Antico de Tiana, natural d’Igualada, en compliment de la promesa feta al Sant Crist en demanar-li que fes ploure en una època de dura sequera. Tot plegat va fer créixer molt la devoció a la imatge i la popularitat de les festes celebrades en el seu honor, que des de 1771 quedaren fixades al calendari per al primer diumenge de setembre.
Han passat ja 239 anys des d’aquell moment en que la festa major de Mediona fora instituïda fins l’edició d’enguany, que viurem aquest diumenge 5 de setembre de 2010. Dels aplecs més antics poca cosa en sabem, encara tot fa pensar que devien tenir un caràcter estrictament religiós. En el seu llibre Mediona: apuntes para una historia, mossèn Andrés de Palma ens explica que, a partir de 1771, es va celebrar cada any “con Oficio, música, sermón y Completas”. D’èpoques més recents ha quedat constància d’una diada molt concorreguda per la gent de la contornada o de la vella jurisdicció senyorial de Mediona, ja que aplegava a moltes persones vingudes de Sant Joan i de Sant Quintí, però també de Sant Pere de Riudebitlles i d’altres nuclis propers. Amb les aportacions d’algunes d’elles i la informació recopilada per l'Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) per a la seva exposició de l’any 2000 podem recuperar els detalls d’aquest passat.
MOMENTS DELS APLECS D’ABANS

EL CARRO AMB VELA.- Fins el 1962 no es va poder arribar amb cotxe fins a Mediona. S’hi anava a peu i els carros portaven les viandes. Aquest era un bon dia per que el carreter pogués lluir el seu carro. Es raspallava bé l’animal, posaven les estores i la vela, es carregava de viandes i, a sobre, portava la gent que no podia caminar.
PER LA RIERA.- Antigament, els carros i les tartanes pujaven des de Sant Quintí o baixaven des de Sant Joan pel camí que resseguia la riera. Encara es recorda que un any van enxampar una rierada que se’n va endur algun. També hi ha gent que recorda que els animals es lligaven a la part de fora del celler, que era la quadra de la rectoria.
ELS PORTANTS DEL SANT CRIST.- Després de la guerra civil espanyola, el Sant Crist, un cop restaurat, era portat el matí des de Sant Joan fins a Mediona. A la tarda era tornat en processó altra vegada a Sant Joan. Pel camí es resava el rosari i es cantava. Anys després, la imatge quedava a l'ermita de Sant Pere Sacarrera i des d'ella era portada a l'església del Castell per la diada de l'aplec.
ESPERANÇA.- El dia abans de l’aplec la gent estava pendent del temps que faria. Un dia amb tempesta suposaria un aplec dolent, a més de perillós per creuar la riera. Un any tingueren que fer nit a l’Obac.
EL FINAL DE L’ESTIU.- L’aplec es feia quan tots els pagesos ja havien batut el gra i abans de collir els raïms. Els dies s’escurcen, al vespre ja fresqueja i aviat la canalla anairà a l’escola.
LA PELA ÉS LA PELA.- L’aplec era un lloc on tothom mirava de trobar qui li pagaria millor allò que tenia per vendre. El comprador s’informava qui tenia necessitat de diners per comprar-li, a més baix preu, el carro que que ja no podia portar. El jornaler buscava feina per anar a collir a Sant Sadurní, doncs allà la verema es feia més aviat.
JOCS.- A l’aplec de Mediona, el joc més conegut era el les bitlles, en el que s’hi jugaven quantitats importants. Un bon jugador fou en Josep Cases, Magí.
FESTEIG.- L’aplec de Mediona feia de cloenda de les festes majors de tots els pobles veïns. Les parelles que havien començat a coneixer-se podien iniciar el festeig. Aquell dia, les noies es podien posar una mica de coloret i allargar una mica l’escot, descordant-se un botó.

UN BON ÀPAT.- Després de la missa, les famílies es posaven sota una bona ombra, asseguts a terra o sobre una pedra, prop de la Font dels Capellans o bé al voltant del Castell, per a fer un bon àpat que, tradicionalment, consistia en una arrossada. Mentre les dones preparaven el dinar, els homes i els joves podien donar un passeig per la riera o anar a buscar un bon pom de te de roca.
ELS RECS.- Algunes de les famílies benestants del poble acostumaven a instal•lar-se per dinar a les feixes que quedaven a sota la rectoria, cap a la riera. Cap a elles baixaven també els recs i hi havia un espavilat que deixava anar l’aigua. Abans que aquesta arribés a apagar la foguera encesa per fer l’arrossada, el vailet corria avisar a la família, que, molt i molt agraïda, el convidava a dinar amb ells.
LA MIGDIADA.- Després d’un bon dinar, una dormideta era el millor. Des de feia molts anys, homes i dones sabien el lloc on tenien que anar a fer la migdiada per separat.
DEVOCIÓ.- Les dones solien encendre un ciri en honor del Sant Crist. El cap de família feia una donació a la bacina quan anava a adorar-lo. Els fidels demanaven al Sant Crist que el fill tornés de la mili o bé que l’esser estimat es guarís d’una malaltia. Se li portaven exvots al Sant Crist.
ELS RECORDS.- En el cas de Mediona, els records quedaven reduïts a unes postals o bé als goigs del Sant Crist. A partir de 1946 també es va vendre el llibre Apuntes para una historia, referit a Santa Maria de Mediona.

AMISTAT.- L’aplec era motiu de renovació d’amistats entre la gent dels diferents pobles de contornada, tothom conscient de que, si la salut els ho permetia, cada any es retrobarien a l’aplec de Mediona.
LA TOIA.- A la mitja part del ball, es subhastava un objecte decoratiu. Els fadrins feien colla per poder oferir-ne el màxim. La colla que se l’adjudicava tenia dret a triar el ball i ballar-lo amb la noia escollida. L’objecte se sortejava entre els nois que havien pagat, i el noi que l’hi tocava, el regalava a la seva xicota. De vegades, les colles estaven renyides i la pugna per obtenir la toia era considerable.
EL PETÓ ROBAT.- Hom explica que un aplec es el lloc on entre el ball, el joc i la gresca del retorn, quan la nit comença, el petó robat per ell, però desitjat per ella, deixa dintre del cor un record que mai ens deixarà.
EL RETORN.- Alleugerida la cistella, ben menjats i ben beguts, alegres per la música i el ball, els membres de les diferents colles, que es feien segons les edats i els gustos, discutien durant tot el retorn sobre les experiències viscudes per cadascú en el dia de l’aplec.
Editat pel CASTELL DE MEDIONA amb informació recopilada per l'Asociació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) i fotografia cedida pel Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles (GRH).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada