

En la seva darrera edició, l’informatiu municipal de Mediona publicava la imatge d’uns aneguets nedant a les aigües de la riera. Segons la revista, les fotografies, captades des d’un telèfon mòbil, eren una mostra de “com la riera està més viva que mai”. La nota comentava que, “malgrat el incivisme d’uns pocs” que hi llencen coses, “si hi vas a primeres hores del matí i tens una mica de paciència, pots descobrir entre la vegetació natural un munt de vida”. Després de subratllar el bon estat de salut de la riera, la redacció acabava amb aquest bon desig: “Per molts anys!” (Informatiu Municipal de Mediona, núm. 26- juliol 2010).
Un desig compartit pel Castell de Mediona, estretament lligat a aquesta riera que va marcar els seus orígens com a fortalesa de frontera: va ser precisament per vigilar el pas natural obert per l’aigua que fou bastida, per musulmans o cristians, ara fa ja més de mil anys. Per la riera ha vist passar tota la seva història i encara avui continua observant a totes hores, des de les primeres del matí fins les últimes de la nit, el que arriba o fuig pel vell camí que ressegueix la llera.
Així, en arribar l’època de cria veu com els ànecs acabats de néixer aprenen a nedar al petit embassament de La Presa, al gorg de sota l’església o al pèlag que es forma davant el barranc del Duc, allà on hi havia hagut la passera de l’antic corriol de Sant Pere Sacarrera. Després els veu créixer.... i aixecar el vol esverats quan un exèrcit de quads i motos a escapament lliure s’embussa just a sota les velles muralles del castell o travessa els tolls esquitxant a tort i a dret: els mateixos tolls on algú amb un telèfon mòbil va fotografiar els aneguets nedant.

I més tard encara, el Castell els contempla volant en estol, tornant a dibuixar pel cel del capvespre el traçat de la riera, ara amunt cap a Sant Joan, després avall en direcció a Sant Quintí... Això si, en aixecar-se la veda, un caçador d’aquests que acostumen a disparar des dels turons de Santa Anna, no acaba d’un tret amb la seva volada... i amb una imatge de la riera “ben viva”, que, en aquest cas, malauradament, no haurà durat “molts anys”.
Això, desgraciadament, pot passar qualsevol dijous o diumenge d’aquells que el calendari dels caçadors té marcats amb pólvora i plom. Pels quads i les motos, en canvi, no hi ha veda que valgui i passen qualsevol dia de l’any, encara que molt preferiblement els caps de setmana. Un bon exemple en serien aquestes fotografies preses el passat 14 d’agost des de la mateixa terrassa del castell. En elles es poden veure les motos sortint del congost, després de fer uns centenars de metres pel mig de la llera, i perdent-se en direcció a Santa Anna per un camí que, evidentment, no fa ni de bon tros els quatre metres d’ample que reclama la normativa vigent per a la seva circulació.

Si la imatge dels aneguets era una mostra de que la riera és ben viva, les de les motos ho son de que, malauradament, aquesta vida no només està amenaçada per el incivisme d’uns pocs que la prenen com abocador de la seva brossa particular. També ho és per alguns usos d’aquest espai natural i col•lectiu que són clarament contradictoris amb el desig expressat per la revista de l’Ajuntament: no podríem celebrar avui que les aus feréstegues tornin a criar-hi si això només fos perquè demà un vehicle motoritzat atropelli el seu hàbitat i un caçador les tombi d’una perdigonada des dels mateixos turons de la riera
Dit d’una altra manera: sense que qui pot i ha de fer-ho no es plantegi posar-hi remei, no tindria cap sentit que tots plegats ens felicitéssim de la vida que, malgrat tot, encara hi ha a la riera. (I com que el tema dona per a molt, si voleu, en seguirem parlant)
4 comentaris:
Per recuperar la riera, i altres valors del nostre patrimoni, fa falta un Ajuntament amb una mica més de "cultura", sensibilitat, intel·ligència emocional, romanticisme, etc..., i l'Ajuntament de Mediona, per ara, només està per obres faraòniques que NOMÉS serveixen per sortir a la foto i fer de trampolí per arribar a l'alta política,però als medionencs no els milloren el dia a dia en absolut, ans al contrari...
Hola, desconeixo la normativa, pero crec que igualment esta prohivit pasar per zones aixi, i no per l ajuntament, si no per medi ambient, es cuestio d avisar que pasin i comencin a multar. Fins i tot l escalada tenim terminis de restricció per nidificacións que per sort es respecten.
Es parla sempre malament de les motos, però ningu explica que son també els motoristes els que recuperen alguns camins, que fa anys no es transiten, i que gracies amb aixo, i a la neteja que aquests fan, els bombers han pogut transitar per camins i fer la feina de forestals.
Argos,
Es parla malament de motoristes que, com els de les motos, van per on els rota. Els que aneu en moto no feu neteja de res: aneu en moto (alguns de forma il·legal) i punt. Els que han o haurien de fer neteja no van en moto de trial, van amb motoserres, podalls i retroexcavadores. No vagis de guays ni ens venguis més fum del que ja cremes.
Publica un comentari a l'entrada