La borsa de Mediona

Torna la volatilitat

La setmana passada, Mediona, arrossegada potser per la tendència global de gairebé tot el Principat, va patir un importat excés de liquiditat motivat per un sobtat creixement de l’oferta en el que des del començament dels temps sempre ha estat un dels seus principals valors: l’aigua. Les successives allaus d’aquesta sobreoferta, juntament amb la volatilitat anterior (no fa massa rebérem unes bones bufetades de llevantada), que havia descol·locat diverses peces de la superestructura (teules), va provocar algun degoteig en els nivells més alts (golfes) que ràpidament va ser contingut amb mesures d’emergència (pots i cassoles). A escala infraestructural (el celler), la impermeabilitat de la base del sistema constructiu (penya pura i dura) va donar peu a filtracions que, gràcies a una espectacular inversió d’entusiasme, no aconseguiren empantanegar del tot la sessió més important de la setmana: la castanyada .

Els efectes de les turbulències es varen notar de manera especial a l’exterior, concretament en el sector de l’aviram, on les contencions defectuoses de l’època colonial (murs del femer de l’antiga casa de colònies) no van resistir el cabal de liquiditat. L’esfondrament de les estructures caduques va deixar anar una onada residual (runes, llaunes, vidres, plàstics, paper de plata i altres vestigis d’etapes anteriors) que es desplomà en l’espai inferior com una llosa (de fet, com un grapat de rocs). Això motivà una altra volatilitat: la de dues oques i dos ànecs que, enxampats pel terrabastall, volaren esfereïts a la riera. Afortunadament, tots aquests quatre valors varen recuperar-se, un parell per la seva pròpia dinàmica (tornaren xino-xano) i la resta amb l’ajuda de les entitats responsables (nosaltres mateixos, sense anar més lluny). Malgrat la magnitud del daltabaix produït per aquella mala gestió dels residus no s’espera cap pla de rescat (de les deixalles i les seves conseqüències) vingut de les altures que tant s’estimen Mediona.

Superades aquestes turbulències, una calma provisional amb un alt grau d’indefinició (sol i núvols) ha refredat considerablement l’ambient amb l’entrada d’una lleu volatilitat (ara de mestral) i a l’espera de les noves tongades de liquiditat que ens anuncien els analistes. De tota manera, des de Mediona es veu el futur amb optimisme i sense cap hipoteca gràcies al superàvit en les seves reserves de llenya, fruit del treball dels cicles anteriors,que li permetran fer front als refredament globalitzat. Així doncs, si n’esteu fins el monyo de tanta crisi precuinada i no us han convidat a refundar el capitalisme que inevitablement les provoca, acosteu-vos a Mediona, que aquí la llar de foc ja crema i vora d’ella parlarem d’altres coses.