Quan hom parla de la presència dels templers a Mediona, sovint s’afanya a aclarir que els frares guerrers van estar-s’hi molt poc temps en aquesta fortalesa. Fem comptes i tractem, doncs, d’aclarir aquest aspecte que encara avui és motiu de controvèrsies al voltant de la llar de foc.
Andrés de Palma, en els seus “Apuntes para una historia” de Mediona (Barcelona, 1946), senyala que, des de l’any 1226, en que Guerau IV de Cabrera professa com templer i fa donació del castell a l’Ordre del Temple, fins l’any 1319, en que la jurisdicció de la fortalesa ja s’atribueix plenament als senyors de Cardona, hi ha un espai de 93 anys, al final dels quals —el 1307—la milícia templera va ser suprimida i les seves propietats, confiscades. “¿Cuál es la historia de Mediona durante este período?”, es pregunta.
Un període tan fosc com indica, però segurament més minso del que aquest historiador pensava pel que fa a la durada de la presència templera a Mediona. Salvador Llorac i Montserrat Costa, al seu llibre “Conèixer Mediona. Un municipi de l’Alt Penedès” (Mediona, 1993), l’escurcen considerablement i el deixen reduït a només 15 anys. Segons la documentació que citen, quan Guerau IV de Cabrera va entrar a l’Ordre el 1226, el seu fill Guerau V va restar feudatari del Temple al castell. Però aquest s’eximí del feu lliurant al templers uns altres territoris que tenia i, després d’haver arranjat el assumptes pendents amb l’Ordre, va permutar Mediona pel castell de Vilobí d’Onyar amb Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, el 28 de juliol de 1241.
I així, amb aquest joc d’intercanvis entre senyors, Mediona va anar dels Cabrera als Cardona tot passant, sembla que ben despresa, pels templers. Una altra cosa serien les repercussions que la presència de la poderosa milícia, amb tot el seu pes polític i econòmic, va tenir sobre el castell malgrat la seva curta durada en el temps. I això sí que dona corda per fer-la petar una bona estona a la vora del foc, perquè a falta de proves documentals, cadascú pot dir-hi la seva. Si vols ficar-hi cullerada, no te n’estiguis i dona la teva opinió.
Andrés de Palma, en els seus “Apuntes para una historia” de Mediona (Barcelona, 1946), senyala que, des de l’any 1226, en que Guerau IV de Cabrera professa com templer i fa donació del castell a l’Ordre del Temple, fins l’any 1319, en que la jurisdicció de la fortalesa ja s’atribueix plenament als senyors de Cardona, hi ha un espai de 93 anys, al final dels quals —el 1307—la milícia templera va ser suprimida i les seves propietats, confiscades. “¿Cuál es la historia de Mediona durante este período?”, es pregunta.
Un període tan fosc com indica, però segurament més minso del que aquest historiador pensava pel que fa a la durada de la presència templera a Mediona. Salvador Llorac i Montserrat Costa, al seu llibre “Conèixer Mediona. Un municipi de l’Alt Penedès” (Mediona, 1993), l’escurcen considerablement i el deixen reduït a només 15 anys. Segons la documentació que citen, quan Guerau IV de Cabrera va entrar a l’Ordre el 1226, el seu fill Guerau V va restar feudatari del Temple al castell. Però aquest s’eximí del feu lliurant al templers uns altres territoris que tenia i, després d’haver arranjat el assumptes pendents amb l’Ordre, va permutar Mediona pel castell de Vilobí d’Onyar amb Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, el 28 de juliol de 1241.
I així, amb aquest joc d’intercanvis entre senyors, Mediona va anar dels Cabrera als Cardona tot passant, sembla que ben despresa, pels templers. Una altra cosa serien les repercussions que la presència de la poderosa milícia, amb tot el seu pes polític i econòmic, va tenir sobre el castell malgrat la seva curta durada en el temps. I això sí que dona corda per fer-la petar una bona estona a la vora del foc, perquè a falta de proves documentals, cadascú pot dir-hi la seva. Si vols ficar-hi cullerada, no te n’estiguis i dona la teva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada