dijous, 4 de desembre del 2008

Descubrimos los "apagallums"



Esta temporada estamos gozando de la gran proliferación de setas que encontramos en las montañas que rodean Mediona. Los entendidos del pueblo nos dicen que no ha sido tan prolífera, pero nosotros nos hemos encontrado con gran cantidad de “camagrocs” (Cantharellus lutecens), “llengua de bou” (Hydnum repandum), algún que otro “rovelló” (Lactarius sanguifluus), ”llenega blanca” (Hygrophorus glyociclus), “llenega negra” (Hygrophorus persoonii) y no podían faltar los “fredolics” (Tricholoma terreum).

Como nos consideramos sólo unos aficionados, tenemos por costumbre llevar un cesto para las setas conocidas y otro para las desconocidas, de tal manera que cuando acabamos la jornada nos dirigimos al pueblo, al Casal de St. Joan de Mediona, lugar donde cada tarde se junta la gente del lugar y donde nunca pueden faltar los “yayetes”, los más entendidos, los viejitos, aquellos a los que les puedes preguntar si éste se come, si éste es bueno, si éste lo tiro, si es venenoso, si tiene algún nombre especial etc… La respuesta suele ser siempre la misma: casi todo es “dolent”, es decir, malo. Pero si tenemos la suerte de que nos digan un nombre… o tenemos más suerte aún de que nos lo escriban en un papel, aún tenemos la oportunidad de indagar en la “Gran Guía de la Naturaleza, Setas de la Península Ibérica”, del maestro José Antonio Muñoz Sánchez, y por último, para acabar nuestra pequeña investigación, nos adentramos en el gran mundo de Mr. Google y acabamos sabiendo con mayor certeza todo aquello que ese día tan maravilloso nos pudo brindar la madre naturaleza, nuestra gran “pachamama”.

Esta vez nos encontramos con un ejemplar increíblemente bonito. Su aspecto no nos daba ninguna confianza para comer, pero la curiosidad nos envolvió y nos la trajimos a casa. En este caso no fue necesario ir al pueblo, tuvimos la suerte de que el Cisco del Casal y su amigo Joan Gómez pasaron por aquí. Cuando vieron esta seta casi nos matan: “Cómo se te ocurre traer eso”, “eso, si yo lo encuentro en el bosque, lo pateo”, “ni se te ocurra comerte eso”… Joan tuvo un poquito más de compasión y lo puso de adorno en la entrada de la casa. Sólo me aconsejó que si venían niños los retirara por si… La sorpresa fue que al día siguiente aparece de casualidad un amigo, Jose, y cuando vió estos ejemplares nos dijo: “ Se llaman “apagallums” o “paraigües” y son exquisitos: a mi me trajeron un par y no me los comí hasta consultar por Internet y comprobar que no había confusión posible. Están buenísimos!” Sinceramente, al principio nosotros también desconfiamos como había hecho él. Sin embargo, después de toda una búsqueda por nuestra pequeña biblioteca y gracias a Mr. Google podemos sentirnos contentos con esta gran experiencia.
Este espécimen resultó ser la “Macrolepiota procera”, Parasol, Paloma, Galaperna, Zarrota, Choupin , Pan de lobo o Apagallum, todos los nombres conocidos en la Península Ibérica.


Pensando en los champiñones rellenos y aprovechando lo que tenía en la nevera hemos elaborado la siguiente receta:

Freimos ligeramente dos cebollas y un ajo, en un chorrito de aceite de “ceps” (Boletus aestivalis)
Picamos finitamente un poco de jamón York y jamón salado y lo añadimos a la paella.
Picamos el “apagallums” más pequeño, o aquel que se nos haya roto y lo añadimos también a la paella.
Espolvoreamos con muy poca sal, pimiento y polvo de ceps.

Ponemos un chorrito de aceite en el interior del sombrero del apagallum y lo rellenamos con el contenido de la paella. Completamos con una buenas rodajas de queso de Mahon y lo ponemos al horno. Nuestra experiencia nos indicó un horno a 200ºC durante 15 minutos.

Estuvo perfectamente acompañado con una rica ensalada de apio con rabanitos.

Les puedo asegurar que ….¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡GENIAL!!!!!!!!!!!



(Y para terminar, quiero aclarar que seguiré consultando a los iaios del Casal, porqué nadie mejor que la gente mayor del pueblo, que tiene la sabiduría de toda la vida entre estas montañas, para saber lo que ellas dan…. aunque a veces, sólo a veces, alguna especie exquisita para ellos desconocida pueda acabar prudentemente en la basura… si Mr. Google y Cia. No llegan a tiempo para complementar su sabiduría! )




1 comentari:

Unknown ha dit...

Madre qué miedito!!! Pero tienen una pinta....menuda receta!!!Espero que esta temporada boletensis se alargue un poquito más para probar semejantes especímenes!!! ;)

Informació

Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME

Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.

NATURA I ESCALADA

Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.

HISTÒRIA

Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.

CULTURA

El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.

VISITES GUIADES

Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 6 € per persona. Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 5 € per persona.

Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.

ACCESSOS

El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.


A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.





Ver Castell de Mediona en un mapa más grande