FORÇA BARÇA I ENDAVANT, QUE NO HA ESTAT RES!!!

L’Arnau és un culer de la darrera fornada, que va arribar al nostre bocí de món poc abans de tancar-se el 2009 de les sis copes. I, es clar, encara no parla, però sembla que se l’hi entén tot: si no, veieu que de presa que es descorda la brusa sa mare quan ell comença a plorar! Després del partit d’ahir contra el Sevilla, que ens va deixar fora de la cosa aquesta del rei d’Espanya (conceptes estrambòtics que ell encara no domina), l’Arnau opina que el detall pedagògic està molt bé, però que tampoc calia afanyar-se tant, que la vida tot just arrenca i que ja vindrà el temps d’aprendre que no es pot guanyar sempre, que hi ha més dies que llonganisses per a comprovar que ser del Barça no es un camí de flors i violes, que ja vindran iaios a explicar-li les seves batalletes del patiment blaugrana i, que, al cap i a la fi, si s’ha de perdre, que sigui així, amb el cap ben alt, anant a per totes i fent-nos gaudir del joc de la pilota. I diu l’Arnau que ell encara és molt petit i que, potser per això, del partit d’anada ja no se’n recorda, i que ara el que compta és el partit que ve, com diu un paio molt trempat que ell vol tenir de mestre quan hagi d’anar a l’escola i que l’anomenen Guardiola. I afirma l’Arnau que si ens han d’eliminar d’alguna cosa que sigui de la cosa aquesta del rei d’Espanya (encara que, com que ell encara no domina aquests conceptes, potser aquí només fa que repetir el que ha sentir dir per casa), i que visca l’Alcorcón. I l’Arnau afegeix que endavant, que no ha estat res, que força Barça, i que tremoli el Bernabeu, que tampoc no sap encara ben bé què és, però que tremoli. Tot això és el que diu l’Arnau. Segur que sí, perquè, encara que encara no parla, sembla que ja se l’hi entén tot.