El passat cap de setmana, una colla d’amics i d’amigues va fer del castell l’escenari d’un joc de rol medieval. Des de fa ja uns vint anys –de fet, des de la seva època d’institut— es van reunint periòdicament per jugar una partideta al voltant de la taula. Però, de tant en tant, el joc és “en viu i en directe”, com ells mateixos expliquen: disfressat com millor li escau al seu personatge, cadascú representa activament el paper que li toca. I quan una de les components de la colla va passar per Mediona va tenir clar que la propera trobada calia organitzar-la al voltant d’una fortalesa que semblava feta a mida per al seu joc. Dit i fet, el dissabte al vespre cavallers i donzelles van agafar el vell camí de la riera per dirigir-se cap al castell. Al congost, la comitiva va topar amb uns bandolers i, cames ajudeu-me, tots varen tenir que fugir camí amunt per a refugiar-se dins el recinte amurat. En la corredissa una pobra dona, esglaiada, va perdre la llenya que estava recollint a l’ombra de la Torre Petita...
Tot plegat va ser abastament comentat a la plaça, on un parell de serventes guarnides com calia al seus personatges varen repartir begudes a tot i a dret per acabar de passar el mal tràngol. Després de llegir un testament davant la porta de l’església de Santa Maria i de cercar-ne les heretats dins el bagul de les golfes, donzelles i cavallers es disposaren a fer un bon sopar a la manera medieval. I per aquesta escena difícilment podrien haver triat un marc millor que el celler del castell, construcció datada al segle XIII i atribuïda als templers. Amb els seus vestits de l’època i l’escalfor de la llar de foc, aquell espai va recuperar de sobte l’aire que probablement va tenir molt i molt temps enrere. Com devia ser aleshores, allà els esperava un àpat per ser menjat sense necessitat de fer servir coberts: una potent sopa de farigola ben calentona servida en un bol que fumejava, diferents verdures que podien agafar amb els dits per sucar-les en variades salses, uns braons de xai que es deixaven prendre amb les mans i cruspir a queixalades, pa per torrar, tomàquet per fregar, all per rascar i un porró de vi negre per aixecar.... sota una voltes construïdes ara deu fer prop de 800 anys. Què més es podia demanar?
Les fotografies mostren alguns aspectes d’aquestes activitats. Per als que hi participaren seran un record del seu pas pel Castell de Mediona. Tan de bo per a vosaltres siguin una mostra més de les moltes iniciatives que aquesta fortalesa, amb més de mil anys d’història, és capaç encara d’acollir avui dia entre les seves velles pedres. Com us apuntàvem al comentar el variat i molt intens cap de setmana anterior, aquí caben totes les idees que encaixin amb el conjunt medieval i respectin les seves característiques. Quina seria la vostra?
1 comentari:
Va ser una vetllada inoblidable, un espai únic, un àpat sabrós i abundant i una atenció excel·lent. Així dóna gust. Moltíssimes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada