Ara que el sol torna a sortir, toca parlar de les pluges: tothom ho fa i nosaltres no podem estar-nos-en. Els diaris en van plens, els telenotícies ja ho han explicat gairebé tot i a l’espai del temps no hi caben més dades de les precipitacions ni més fotografies dels seus efectes. Des del nostre bolc només ens queda donar a tots els amics i les amigues del Castell la informació corresponent a aquest petit recó de món que ells i elles s’estimen. Diguem, d’entrada, que la fortalesa sembla haver resistit prou bé una nova tempesta en la seva llarga història: alguna gotera per demostrar on cal repassar la teulada, el patiment per donar aixopluc a tots els animals de casa, una que altra pedra que fuig del marge, una mica d’aigua filtrant-se al celler, un bon doll entrant pel forat del sostre de la capella del Sant Crist... i, així, a primer cop d’ull, poca cosa més. El temps dirà.
De moment, nosaltres us direm que aquí va començar a ploure el diumenge al vespre, sortosament després d’haver pogut fer sense problemes totes les visites guiades al conjunt medieval que havien estat concertades per aquell festiu. El dilluns, dia 3, va anar fent tranquil•lament, de manera continuada i amb alguna tronada llunyana. De manera que a la nit varem tenir que buidar el pluviòmetre perquè ja havia mesurat 47 litres per metre quadrat i era a punt de vessar. Des d’aquell moment fins a primeres hores del matí, quan finalment els ruixats es varen aturar, s’hi van sumar 27 litres més. Després d’un dia sense nous registres, durant el vespre i la nit van caure 4 litres més, el que dona un total de 78 litres per metre quadrat pel conjunt de la tongada a Mediona. En aquest full de l’agenda queda apuntat que precisament aquesta data, ves per on, era la marcada per començar la reparació de la part de la coberta de l’església desmanegada per la ventada de cap d’any... obres que, després de quatre mesos, van tenir que esperar encara un parell de dies més a que escampés per poder arrencar.
Fins a finals d'abril, la riera, que enguany no ha deixat de córrer, reflectia amb aigües ben clares i tranquiles l’esclat espectacular de la primavera. El dia 4 de maig baixava tèrbola i amb molta força, bramant pel congost i omplint bona part de l’ample de la seva llera. Tant amunt, cap a Sant Joan, com abaix, en direcció a Sant Quintí, el corrent va cobrir diferents trams del vell camí, amb una imatge que recordava les antigues històries dels carros arrossegats per la riuada en la diada d’algun antic aplec. El recorregut seguia essent impracticable al començar aquest dimecres dia 5, però el cabal anava baixant i l'aigua recuperava de mica en mica la seva transparència: quelcom que, a ben segur, van agrair una parella d’ornitòlegs suecs que, aprofitant les seves vacances a la comarca, s’hi van acostar per observar les aus d’aquest espai natural en un dels seus moments més feréstecs. I que duri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada