dimecres, 26 de gener del 2011

EL MISTERIÓS CAS DE L'ARMILLA LLAMPANT


Diumenge 23 de gener de 2011. Després d’una nit glaçada, el dia es lleva net i clar. Malgrat el sol que ja fa estona il•lumina els turons, quan sonen les nou del matí el termòmetre encara marca només tres graus sota zero. Cap allà l’est, sords i afortunadament llunyans, ressonen uns trets. A l’altra banda del congost de Mediona, just davant la plaça del castell, un home esporga les oliveres ara plantades a les antigues vinyes de Santa Anna. Des d’aquí estant, sembla haver-se equipat força bé per fer la seva feina al mig de la muntanya, sense cridar massa l’atenció ni patir de més per la fredorada: capell negre al cap, roba de treball color verd fosc i... per damunt, una llampant armilla que balla entre el taronja elèctric i el vermell encès.

Per què, aquesta armilla llampant, a l’hora d’esporgar oliveres a unes velles vinyes solitàries penjades sobre el congost de Mediona? Pel cantó de Sant Quintí se senten uns quants trets més: tres, quatre, i hom diria que cada cop espeteguen més a prop. Serà per això, per evitar que un caçador despistat no el confongui amb un ànec o amb un senglar, que el bon treballador s’ha guarnit de taronja elèctric i vermell encès? De cap manera: deu ser per una altra cosa. Perquè si no, per la mateixa raó caldria començar a preguntar-se quina mena d’armilla haurien de portar tots els que, en època de cacera, viuen, treballen o simplement passegen per la muntanya.

Fora bo reclamar-ne una d’especial pels que al mig de la muntanya hi viuen tot l’any i no només els quatre dies que alguns hi surten a cremar pólvora. I una pels boletaires de cada temporada, i una altra pels ciclistes de cap de setmana, i una més pels escaladors, i una de familiar per pares i mares que porten als seus fills i les seves filles a conèixer plantes i animalons, i no deixem sense als qui de tant en tant fan una excursió cultural pel camí ral, i ... I, donat el possible abast d’una bala disparada des de l’altre cantó tant proper d’aquests penya-segats, no seria també prudent incorporar l’armilla llampant al vestit de la núvia que s’arrisqués a casar-se a Santa Maria de Mediona un diumenge de batuda? I si una colla vol fer al castell la seva calçotada abans de que es tanqui la veda, hauria de portar-la també damunt del pitet?

Això no pot ser, direu; això és una exageració. Així que, si el nostre home va a esporgar oliveres guarnit amb una armilla entre el taronja elèctric i el vermell encès, no deu ser, a ben segur que no, per por dels caçadors: serà per una altra cosa. Encara que, ben mirat i des d’aquí estant, la seva s’assembla prou a les armilles que els caçadors calcen en dies de batuda. Tant llampant com las que ells duen sobre la roba verda de camuflatge (?) quan es planten, amb l’escopeta carregada, justament al mateix lloc on ara el nostre home treballa.

Serà per evitar que algun esporgador els confongui amb una olivera que els caçadors sempre les duen posades quan venen a disparar des de les velles vinyes de Santa Anna? L’armilla serà per que cap boletaire no els prengui per un rovelló, per que els ciclistes no els atropellin, els escaladors no els encordin, els passejants no els trepitgin sense voler? No serà, més aviat, per que ells sí que són conscients de la necessitat d’identificar-se ben clarament al mig de la batuda, del perill que evidentment representa bellugar-se sense armilla per allà on hi ha gent amb escopetes carregades i el dit a punt de prémer el gallet, del risc que, en definitiva, comporta anar per la muntanya quan aquesta es converteix en l’escenari de les seves caceres?

Tampoc seria gaire estrany, doncs, que si algú volgués o tingués que compartir amb ells aquest escenari prengués les mateixes precaucions que sempre prenen els caçadors. Ves a saber si, al cap i a la fi, no va ser aquesta reflexió tan assenyada la que el diumenge 23 de gener de 2011 va dur al nostre bon treballador a guarnir-se d'una manera extraordinariament cridanera per anar a esporgar oliveres a les antigues vinyes de Santa Anna. Però si tot estirant el fil de l’armilla arribéssim a aquesta conclusió, una de dues: o bé quan està oberta a la cacera caldria prohibir l’accés a la muntanya de tothom que no vagui equipat amb la seva armilla ben llampant, o bé algú hauria de començar a preguntar-se si una activitat perillosa com la cacera pot seguir permetent-se en una muntanya oberta a tothom, dugui o no armilla llampant.

Informació

Amb més de mil anys d’història, el Castell de Mediona segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades... Tot plegat a una hora de Barcelona i al bell mig d’un congost encara feréstec on el pas del temps sembla haver-se aturat.

SENDERISME

Encinglerat damunt l’antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior. Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut.

NATURA I ESCALADA

Al quedar al marge de les noves vies de comunicació, el congost del Mediona ha mantingut bona part de la seva riquesa natural. El Castell és lloc de trobada pels que volen gaudir d’aquest racó del nostre país, conèixer la vegetació de la riera, seguir els rastres de la seva fauna, observar les aus o els estels... També ho és per als escaladors, que a les parets dels seus penya-segats tenen sectors amb vies ben equipades de diferents graus de dificultat.

HISTÒRIA

Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la seva posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant història i llegendes, que ara podeu resseguir amb visites guiades.

CULTURA

El Castell de Mediona ofereix als artistes i artesans (pintors, escultors, ceramistes...) espais en els que exposar les seves creacions, de manera que els visitants del conjunt tenen una mostra cultural gairebé permanent. La capella acull cada any diferents concerts i la seva excel•lent acústica ha portat a enregistrar en ella diverses gravacions musicals. La fortalesa obre les seves portes a les diferents manifestacions de la cultura catalana (corals, aplecs, gegants, bastoners, danses...)

REUNIONS, TROBADES, TALLERS, CURSETS...

Les diferents sales del Castell, el seu antic celler, ubicat en una construcció templera del segle XIII, o les terrasses exteriors situades a l’ombra de la Torre Grossa, són el marc més adient per a determinades reunions, cursets, tallers i trobades per xerrar de les més variades matèries o realitzar qualsevol activitat que encaixi amb la realitat actual del conjunt.

VISITES GUIADES

Les visites al conjunt medieval sempre han de ser concertades trucant prèviament al telèfon 93 898 57 01. D’aquesta manera es pot fixar la data i l’horari de la seva realització per a qualsevol dia de la setmana.

La visita completa té una duració aproximada d’una hora i mitja i contempla no tant sols la història del castell, sinó també les seves llegendes i altres detalls del seu passat recuperats per la tradició oral. Inclou l’espai exterior (vista del congost vigilat per la fortalesa), explicació sobre plànols i documentació gràfica, les antigues cavallerisses del segle XIII (reconvertides posteriorment en celler), l’església de Santa Maria de Mediona, el Turó Fundacional del segle X i la Torre Grossa.

La tarifa de la visita completa és de 6 € per persona. Poden fer-se visites més breus, que inclouen el celler i l’església, amb una duració aproximada de 30 minuts i un preu de 5 € per persona.

Per a qualsevol altre activitat (reunions, trobades, etc.) cal concertar les seves característiques i les condicions corresponents trucant al mateix telèfon del Castell de Mediona.

ACCESSOS

El conjunt medieval es troba entre Sant Quintí i Sant Joan de Mediona, pràcticament al mig d’una pista asfaltada que uneix les dues poblacions per la muntanya. Amb cotxe s’hi pot accedir des de qualsevol d’aquests dos punts. En el primer cas, al quilòmetre 18 de la carretera C 244a s’agafa una desviació amb un rètol que indica “Castell de Mediona”. Uns tres quilòmetres més endavant, després de passar la urbanització de Can Verdaguer, es troba el trencall que baixa fins la fortalesa. En el segon cas, cal entrar al poble de Sant Joan i seguir els cartells municipals que assenyalen la direcció del castell per agafar la mateixa pista asfaltada per l’altre cap.


A peu, en bicicleta o a cavall s’hi pot arribar per l’antic camí de la riera, resseguint el pas natural que va donar origen al Castell. Des de Sant Quintí s’ha de sortir del poble pel carrer de Ponent i agafar un camí entre vinyes cap a la fàbrica de “El Canigó”. En arribar a aquesta es troba un cartell que indica l’accés a la ruta per la riera. Per Sant Joan, cal sortir del poble pel carrer del Molí i seguir la pista asfaltada poc més d’un quilòmetre, fins trobar una altra senyalització que indica aquesta manera d’arribar a la fortalesa.





Ver Castell de Mediona en un mapa más grande