1743-2009: 266 ANYS D'APLECS

* Tot fa pensar que la festa se celebra sempre el primer diumenge de setembre perquè en aquesta data va començar la inauguració de la nova capella del Sant Crist, construïda el segle XVIII

Aquest diumenge 6 de setembre se celebra, com cada any, l’aplec del Sant Crist de Mediona. I, com cada any, el dia de festa no ve determinat per la data, sinó pel fet de ser el primer diumenge de setembre que, depenent de com rodi l’any, pot caure en qualsevol dels dies que van des de l’1 fins 7. Tots plegats estem tant acostumats a que sempre sigui així que potser mai no ens hem preguntat el perquè així és sempre. Si, perquè el primer diumenge de setembre i no, posem per cas, el darrer dissabte d’agost o el segon dijous després del de Corpus?

Sigui com sigui, la manera de determinar la data de la festa es respecta des de fa anys i segles, sense canviar-la de manera arbitraria com han fet moltes poblacions amb la seva festa major, celebrant ara Pasqua per Rams si així millor convé al calendari dels estiuejants, als capricis de la climatologia o a la data triada pels pobles veïns per les seves festes. Plogui o faci sol, hagin tornat ja tots els barcelonins a Barcelona o en quedin encara quatre de l’Hospitalet embussats entre la cabanya i el peatge de Martorell, topi amb les festes de Vilafranca o quedi massa a prop de les de Sant Sadurní, l’aplec de Mediona sempre, sempre, és el primer diumenge de setembre.

DATAT AL SEGLE XVII



Segons afirma mossèn Andrés de Palma en el seu llibre "Mediona, apuntes para una historia” (Barcelona, 1946), així ha estat des de l’any 1771, data en que s’hauria institucionalitzat aquesta festa: enguany es complirien, doncs, 238 anys del primer aplec. I sempre d’acord amb aquesta font d’informació, si descomptem els tres setembres de la guerra civil espanyola (18 de juliol de 1936 a l’1 d’abril de 1939), en que per raons obvies no es va celebrar, el d’aquest diumenge seria l’aplec número 235. Però...

... Però la història que lliga l’aplec de Mediona amb el primer diumenge de setembre podria venir encara de més enrere. A la tradició que assegura que es tracta d’una “imatge trobada” cap allà el segle XIV no hi cap referència a la data concreta de la troballa ni molt menys del dia en que l’haurien amagat; de manera que el dia triat per la festa no sembla tenir res a veure amb els dos caps d’aquesta creença popular. Tallat possiblement el segle XVI, no és fins el XVII que apareix la primera nota històrica sobre el Sant Crist de Mediona: concretament l’any 1614, quan en els arxius parroquials queda registrat “lo llegat de un sou” de part de Mateu Esteva, del Mas Nou, per a aquesta imatge. I és a partir d’aquí quan els fets que es relacionen amb ella sempre coincideixen amb el començament del novè mes de l’any.

LA NOVA CAPELLA DEL 1743

En el llibre citat, Andrés de Palma assegura que al segle XVIII, havent crescut molt el culte al Sant Crist de Mediona, que ja era tant famós com el de Piera o el d’Igualada, “los devotos agradecidos le levantan una suntuosa capilla en la parte del Evangelio; trasladando el el Santo Cristo, desde el antiguo lugar que ocupaba en frente del portal, a su nuevo trono, que, comenzado en 11 de marzo de 1743, se veía concluído, con gran coste, en 28 de agosto del mismo año.
Duraron las obras cinco meses y los días 1, 2 y 3 de septiembre fueron
los señalados para las solemnísimas fiestas de inauguaración y traslado”. Els dos primers, l’imatge va ser exposada a l’altar major de l’església, i el següent, va ser portada a la nova capella. En quin cap cap que una celebració tant senyalada per a l'Església Catòlica pogués quedar al marge de la festa dominical? Doncs el “calendari perpetu”, ara consultable a través d’Internet, ens confirma que l’1 de setembre de 1743 va ser diumenge: el primer diumenge de setembre, inevitablement.

Si aquest fora l’origen de l’aplec, avui d’això es complirien 266 anys i, si des d’aleshores s’hagués celebrat cada any, aquest (traient els tres que fallaren quan la guerra) seria l’aplec número 263. Tot plegat sigui dit i calculat a benefici dels aniversaris que ara som tant donats a commemorar.

LA SEQUERA DE 1749

I no acaba aquí la cosa: en les seves Notes històriques del Bisbat de Barcelona, mossèn Josep Mas recull que el 1749, només sis anys després de la inauguració de la nova capella, Mediona va patir una greu sequera. Davant la necessitat, els feligresos van demanar aigua al Sant Crist i es comprometeren a daurar el seu retaule si les pregaries que li elevaven eren ateses. Després de rebre del cel pluja en abundància, la parròquia va encarregar l’obra promesa al daurador Antich de Tiana, de Igualada, pel preu de 100 lliures. El mateix autor explica que, “llesta ja tal millora, altre camí se feren solemnes festes acudint-hi molta gent, i el dia 7 de Setembre del susdit any se col•locà definitivament a sa capella”. El “calendari perpetu” ens torna a confirmar que aquesta nova celebració també es va fer coincidir amb el primer diumenge de setembre, que en 1749 va caure en el dia 7. D’això en fa avui 260 anys. Bé, els farà el proper dilluns, perquè aquest any 2009, el primer diumenge de setembre cau en dia 6.