
Torna setembre. I com cada setembre, aquest té un primer diumenge. I, com sempre, el primer diumenge de setembre el camí es ben sabut: des de Sant Joan o Sant Quintí, des de Sant Pere de Riudebitlles o La Llacuna, des de Vilafranca, Sant Sadurní, Barcelona, Washington, Moscou, Hawaii o Bombai, cal fer via cap a Mediona per retrobar-se al Castell: és la diada de l’aplec, una festa arrelada al segle XVIII que el poble ha sabut fer seva per mantenir-la viva fins avui contra totes les ventades.

L’aplec del Sant Crist de Mediona té, com el seu nom palesa i la seva història documenta, unes arrels essencialment eclesiàstiques. Potser massa sovint, amb elles s’han fet un nus les branques de la política, de manera especial al voltant de la guerra civil espanyola. Així deu haver estat, de fet, des d’aquells temps medievals quan el castell era a l’hora el centre militar feudal de la contrada i la parròquia dels qui a prop d’ell s’aixoplugaven. O quan, cap allà el segle XVII, abandonada ja com a tal la fortalesa, els pagesos dels voltants eren obligats a portar el delme de raïm o de blat al senyor rector i l’ajuntament es reunia a l’era de Mediona per fixar els preus de la collita mentre les campanes de Santa Maria tocaven a missa. Temps era temps.
Però el temps no s’atura ni a canonades. I després de com va acabar aquella guerra, el de Mediona i molts altres aplecs van anar retrobant l’aire d’abans, quan a més a més de complir amb el deure agenollar-se davant del Sant Crist, la gent aprofitava la festa per fer una arrossada en família a la Font dels Capellans, per posar les síndries a refrescar al safareig del plàtan, per lluir de carro amb vela i per festejar al ball de la toia. I així, per l’escletxa oberta per la celebració religiosa, aquell país negat va anar-se reafirmant: aquí i allà va tornar a sonar la tenora, es van refer els cercles de la sardana i un bon dia els més agosarats van tornar a treure la senyera...

LA FESTA DE TOTS ELS QUE ESTIMEM MEDIONA
En el passat més recent, escampades ja les boires de la dictadura franquista, l’aplec s’ha anat diversificant com diversa es reconeix avui la societat catalana. D’aquesta manera es reflecteix al seu programa d’activitats, que al vessant religiós n’ha anat sumant d’altres de caràcter laic, com la teca –que no falti— i la cultura: a la missa del matí segueix l’arrossada del migdia i, després, la música i la mostra artística de la tarda. I hi ha qui ve a resar però no es queda a dinar, alguns només arriben a misses dites per entaular-se amb els amics i no falten aquells que tan sols s’apropen al Castell quan baixa el sol per escoltar el concert o contemplar l’exposició. I tots tant contents.
A tall d’exemple i salvant les distàncies, podríem dir que l’aplec ve a ser una mena de nadal, festa en la que, a més a més del seu orígen religiós o fins i tot al marge d’aquest contingut, les famílies aprofiten per retrobar-se un cop a l’any al voltant d’una taula ben parada. O una mena de Sant Jordi, diada que, a més a més de ser la del seu sant patró, té al nostre país una significació nacional i cultural farcida de roses i llibres. Aquí teniu, doncs, les activitats programades per aquest aplec que pot ser el 235 o el 263 de la seva història, segons des de quan la contem. Segur que una, l’altra o totes plegades son un bon motiu per que el primer diumenge de setembre, com sempre, us arribeu a Mediona. Us hi esperem!
1 comentari:
Molta sort amb l'Aplec d'aquest 2009!!!
Gràcies per les explicacions! i esperem un nou post amb les fotos d'aquest aconteixement!!!
N
Publica un comentari a l'entrada