NEVA A DINS DE L'ESGLÉSIA DEL CASTELL!!!

… i després de la ventada d’any nou… La nevada de reis!!! Això ja comença a ser habitual i caldria incorporar-ho a les nostres tradicions al voltant del 6 de gener, al costat del tortell, de la fava i la passejada d’algun petit valent que ve al castell a estrenar la bici rebuda de matinada. Com la neu, que, des de fa un parell d’anys, ses majestats ens porten puntualment arran de la seva data: el 2009 va ser la mateixa nit màgica i al matí de l’endemà tot es va llevar ben enfarinat. Aquest any, malgrat totes les profecies, pensàvem que ens quedarien sense poder fer la fotografia per a la propera postal nadalenca, ja que Mediona restava surant tal qual estava com una illa en mig de tot un país nevat:
des del campanar de Santa Maria es veien emblanquinats els camps de l’Obac i els del Mallofrè, i al fons, cap a ponent, les muntanyes que des de Sant Joan tomben cap a La Llacuna; cap al nord, seguint el barranc del Duc, la carena de Sant Pere Sacarrera també es pintava de blanc. I fins i tot mirant al sud, en mig de les cabanyes de Can Verdaguer, hom podia veure alguns rastres de la nevada. Només cap a l’est la riera s’esmunyia entre pedres i matolls a cercar el Riudebitlles per mirar d’arribar a l’Anoia i des d’ella al Llobregat per acabar vessant al mar les quatre gotes en que s’havien convertit els pocs flocs caiguts a Mediona sense arribar a quallar.


Tot plegat havia arribat amb un cert retard, després d’un 5 de gener plujós que va ajuntar fins a 18 litres per metre quadrat al nostre pluviòmetre i un dia 6 en el que el sol es va llevar ben eixerit per il•luminar un paisatge força diferent del que la nit de reis ens havia deixat l’any passat. El dijous 7 va fer bones les prediccions i les primeres volves començaren a volar per l’aire de Mediona cap allà les 10 del matí. Però es fonien només besar les velles pedres del castell, les plantes fredoliques del jardí, la gebrada de la plaça o els arbres que voregen la riera. I, desprès, la pluja va anar ballant amb la neu i el que havia de ser un quadre carregat de blancs va quedar-se en una aquarel•la ben mullada sobre un retaule de fang: tot plegat, uns 16 litres per metre quadrat que la terra agrairà. El dia ens va deixar també aquests altres registres: una temperatura mínima de -0,3º, a les 00.15 h., i una màxima de +2,8º, a les 19.28 h, un vent de mestral que va arribar a un cop màxim de 40,8 quilòmetres, bufant del punt 306º, a les 22.45 h., i, relacionant les temperatures amb els vents, una sensació tèrmica mínima de – 4º a les 00.15 h.


Dades per a la petita història de Mediona, però cap notícia nacional quan a Prades tenien neu fins al genoll, a la Jonquera tallaven la frontera i la canalla de mig país allargava les vacances de Nadal gràcies a la nevada de reis. Si fins a la macro urbanització de la Font del Bosc, uns poc metres més amunt d’aquí, es van llevar amb problemes de mobilitat! Al Castell, aquest 8 de gener de 2010 ha començat amb una trucada personal de l’alcalde de Mediona, Servand Casas, interessant-se per si la nevada ens complicava gaire la vida i si calia un cop de mà de l’Ajuntament. Afortunadament no feia falta, perquè els camins estaven sense obstacles, el vent ja s’enduia les nuvolades i tot semblava indicar que aquesta entrada en el bloc, sense pena ni glòria, s’hauria d’acabar aquí.


Però, ves per on, la notícia ha saltat quan pràcticament ja havíem posat el punt final a la crònica del dia. Cap allà les cinc de la tarda, feina feta, estufa encesa a casa i xemeneia fent fum per la teulada, quan hem tret el nas per la finestra hem vist que la nevada prenia embranzida. L’espectacle dels flocs, cada cop més grossos i nombrosos, baixant des de Sant Joan pel congost del Mediona empesos pel mestral, ens ha permès comprovar un parell de coses:

1.- Hem pogut veure, gràficament, la circulació habitual del vent de ponent, que ens arriba acanalat per la riera i aquí es divideix, fent un remolí, amb una branca que segueix Mediona avall per espetegar a la Torre Petita; i una altra que, al petar contra els espadats del Castell i la carena de Can Verdaguer, baixa al conjunt medieval pel camí i la plaça, entrant per l’arcada al pati de l’antiga rectoria i l’església... com si bufés del Sud. (Probablement, una comprovació molt tràgica de tot això va ser la de l’incendi del 10 d’agot de 1994, en el que el foc hauria seguit pràcticament els mateixos camins que avui ens dibuixava la neu en moviment al donar cos visible al vent que l’empenyia)

2.- Hem pogut veure nevar a dins de l’església de Santa Maria.I si en la nota anterior del bloc us explicàvem abastament els problemes que havia provocat en el temple el retard en la reparació del finestral arrencat per la ventada del 24 de gener de 2009, avui la neu ha entrat per aquell forat per escenificar el nostre relat: com havien entrat ratpenats i moixons per fer niu a les columnes de l’absis, vespes i mosques per fer la guitza a devots i curiosos, pols i pluges per fer malbé bancs i imatges... i vent de mestral per aixecar teulades i cobertes de llauna, les volves blanques han volat sota les voltes gòtiques per representar un espectacle extraordinari. Potser no serà notícia al telenotícies de TV3, però sí que ho és a la petita història de Mediona: neva a dins de la capella, i que en pregui nota qui n’hagi de prendre.

i 3.- Hem pogut experimentar amb les noves tecnologies i, a més a més de fotografies (potser no massa bones i que no donen per a una postal, però és el que hi ha) per il•lustrar el que expliquem, avui, farem l’intent de posar-hi, taxin, taxin, un vídeo. I demà, si glaça, déu dirà.